Golàs Salvador de Pedro

El Barça va aconseguir una treballadíssima victòria a casa contra l’Almeria per només 1-0. El partit el va decidir una acció individual de Pedro, que es va girar a l’interior de l’àrea i va clavar la pilota a l’escaire. Era el minut 31, però el marcador ja no es mouria en tota la nit.

L’Almeria va plantejar un partit molt defensiu amb marcatges a l’home a Xavi i Iniesta, cosa que va dificultar molt la circulació de pilota blaugrana. Amb els migcentres tapats, ni Messi, ni Ibrahimovic van poder disposar de bones ocasions per augmentar l’avantatge.

El Barça, es consolida com a líder en solitari, després de la derrota del Madrid al camp del Sevilla (2-1).

1 – FC Barcelona: Valdés; Alvés, Márquez (Piqué, min.60), Puyol, Maxwell, Sergio Buquets (Keita, min.75), Xavi, Iniesta, Messi, Pedro (Touré Yaya, min.75) i Ibrahimovic.
0 – UD Almería: Diego Alves; Michel, Pellerano, Acasiete, Cisma, Ortíz (Soriano, min.79), Bernardello, Chico, Guilherme, Crusat (Nieto, min.73) i Uche (Piatti, min.66).
Gols: 1-0, Pedro: min.31.
Àrbitre: Velasco Carballo. Grogues a Xavi (min.20), Ortiz (min.37), Bernadello (min.45), Crusat (min.45), Iniesta (min.78) i Puyol (min.79).
Estadi: Camp Nou (74.177 espectadors)

Victòria grisa i treballada

Messi celebra el seu primer gol de la Champions 2009/10

S’aconsegueix el liderat guanyant (2-0) al líder del grup (Dinamo), s’aconsegueix el liderat, marca l’estrella (Messi), l’altre crack (Ibra) fa l’assistència del segon a un jove de la pedrera (Pedro), i tot i així no estem contents. això és el que fa gran aquest Barça.

Golegi o guanyi per la mínima, l’entrenador no para d’exigir més als seus jugadors. I ahir s’hi va sumar l’afició, que tot i mostrar un excel·lent comportament tot el partit, va haver de marxar decebut de l’Estadi perquè l’equip no havia estat fi.

I és que quan les triangulacions Alves, Messi i Xavi no surten fins a la mitja hora de la primera meitat, és que alguna cosa falla. Ahir, la sort es va aliar amb el Barça. Els rebots i la mala fortuna del Dinamo van impedir que s’avancés al marcador. En canvi, una passada d’Iniesta (que tornava a la titularitat) massa fluixa, rebotava en un defensa i quedava morta perquè Messi, superant dos defenses, l’ajustés al pal curt (min. 25).

El Dinamo es va mostrar molt incisiu tot el partit, el rejovenit Shevchenko va fer treballar més de l’esperat Piqué i Puyol, però per unes coses o altres, no van poder materialitzar en gols la incomoditat que van crear a l’equip blaugrana.

En la segona meitat, el Barça va dominar més la pilota per evitar tants contraatacs ucraïnesos, però aquest domini no el va poder convertir en perill. I va haver de ser el suplent Pedro, aprofitant una assistència d’Ibrahimovic, qui amb un xut ajustadíssim al pal dret aconseguís donar la tranquil·litat necessària a falta de poc més d’un quart d’hora per acabar.

A destacar el suec, que va completar un dels millors partits amb la samarreta blaugrana, entrant molt en joc, i combinant amb facilitat amb tots els seus companys. Puyol i Abidal van fer un pas endavant en la línia defensiva, i Guardiola els va reconèixer la feina feta en la roda de premsa posterior al partit. Pedro, va tornar a desmuntrar perquè Guardiola li dóna tants minuts, i Xavi, tot i no ser tan regular com sempre, va tornar a oferir un recital de grans passades.

2 – FC Barcelona: Valdés; Alves, Puyol, Piqué, Abidal; Touré (Busquets, min.67), Xavi, Keita; Messi, Ibrahimovic (Jeffren, min.84) i Iniesta (Pedro, min.46).
0 – Dinamo Kiev: Shovkovskiy; Eremenko, Khacheridi, Leandro Almeida, Magrao (Betao, min.73); Yussuf (Ghioane, min.46), Vukojevic; Gusev (Ninkovic, min.85), Shevchenko, Yarmolenko; y Milevskiy.
Gols: 1-0. Min.25, Messi. 2-0. Min.76, Pedro.
Àrbitre: Bjorn Kuipers (HOL). Grogues a Magrao (min.36) i Leandro Almeida (min.55)
Estadi: Camp Nou (68.221 espectadors)

Grup F
FC Barcelona	4
Internazionale	2
Dynamo Kiev	1
Rubin Kazan	1

Barça vs. Esport català, un debat etern

Fa anys i panys que sentim, i no parem de sentir equips modestos queixant-se que el tot poderós Barça, els roba els jugadors. Fa anys i panys que això, ha estat una constant dels equips més “rics” i amb més “projecció”. Veuen un jugador, un noi, un nen, que és bo, entabanen a la família, li ofereixen cinc duros al dia, i el fan canviar de l’equip de barri de tota la vida, per l’equip gran del poble, ciutat, o “país”.

Això ha estat, és i serà així, i evitar-ho és molt difícil, però si que es podria regular. La FIFA o la UEFA ha posat clàusules de formació implícites en els contractes de menors per passar al professionalisme, però en cap moment s’ha preocupat de les veritables escoles de joves talents que no estan vinculades a cap club mitjanament gran. I no s’hi han posat, perquè no hi tenen capacitat d’actuació.

Aquí, qui hi té alguna cosa a dir, són les administracions locals. I que no hi hagin malentesos, per administracions locals, em refereixo, de major a menor mesura, tan el Govern Central de l’estat, com la Generalitat. Qui sigui que en tingui la competència per posar lleis a l’esport.

Com a aficionat a l’esport, i soci del Barça. M’avergonyeixo cada cop que m’assabento de la facilitat que té el meu Club per “captar” jugadors d’altres equips. I és que qui es pot negar a jugar en un gran? I més si t’ofereixen una mínima compensació econòmica, i no com al teu club de barri, on has de pagar una quota mensual per jugar.

Per tot això i més, crec que molt important que s’han de protegir les pedreres de casa nostra. Aquelles escoles i tants i tants clubs, més o menys petits que es veuen assetjats pels més grans. Que els prenen jugadors sense cap compensació als anys de feina, esforç i dedicació en la formació dels nostres joves talents en tots i tots els sentits.

El primer cas, en molt de temps, que el Barça s’ha comportat com ha calgut, ha estat amb la contractació de Ricky Rubio. Ha pagat el que se li ha demanat, i ha complert amb escreix tot el que la Penya ha exigit. Potser no ha estat l’operació somiada per l’equip de Badalona ni el seus aficionats, però no es pot dir que el Barça els hagi perjudicat. Per un cop, em sento orgullós que el Barça pagui a un club català el que un jugador val.

El primer títol, el primer duel, i l’MVP per Ricky

Després d’una Final de Lliga Catalana de les més fluixes dels últims anys, el Regal FC Barcelona s’ha proclamat, cinc anys després, campió d’aquesta competició.

El jove base del Masnou, el fitxatge més car en la història del Barça de bàsquet, va debutar amb la samarreta blaugrana aquest cap de setmana, jugant primer les semifinals contra el Sant Josep de Girona, i ahir contra la Penya, fent 4 i 8 punts respectivament.

Ricky, encara una mica irregular, ha estat el gran protagonista de la final. I tot i una evident manca d’entesa amb molts dels seus nous companys, ha deixat mostres de la seva gran qualitat.

De la resta de fitxatges blaugranes, destaca l’aportació N’Dong. Un pivot dominador que es combinarà molt bé amb Fran en la pintura. Lorbek i Morris els hi ha costat més entrar en joc, i Mickael, ha demostrat les grans qualitats tan defensives com ofensives que té.

L’aposta és clara, aquest equip aspira a tot, però li falta molt rodatge per acabar de rutllar.

L’anàlisi dels nous Morris: Em fa por. Crec que serà el pitjor dels cinc fitxatges, però m’agradaria equivocar-me, perquè qualitat n’hi sobra. Mickael: Versatilitat, defensa, i recursos ofensius. Si entén el rol, que sembla que sí, aportarà molt. N’Dong: Sens dubte, el més sorprenent en quan rendiment aquests primers partits. Sembla que s’ha acoblat bé, intimida, anota i corre el contraatac amb facilitat. Sembla que el lloc de cinc està molt ben cobert. Lorbek: L’he vist una mica massa adormit en aquests primers partits, esperem que desperti. Ha fet un Eurobasket espectacular, ara ho ha de demostrar. Ricky Rubio: Sens dubte, el que més adaptació necessita pel rol que té, i el que menys per la seva qualitat. És molt i molt bo, i per poc bé que ho faci, segur que aportarà molt. Un gran encert a preu d’or.

62 – Regal F.C. Barcelona (13+18+6+25): Sada (3), Basile (9), Trias (-), Mickeal (4) N’Dong(10) -cinc inicial-, Morris (5), Ricky Rubio (8), Navarro (7), Grimau (5), Lorbek (5), Vázquez (5) i Rabaseda (1).
38 – DKV Joventut (18+5+9+6): Valters (4), Tucker (4), Aguerre (-), Eyenga (2), Hdez.Sonseca (3) -cinc inicial., A.Bueno (2), Franch (2), Jelinek (-), Norel (2), P.Tomás (0), Tripkovic (14) o Koffi (5).
Àrbitres: Xavier Amorós, J.Carlos Mitjana i Anna Cardús.
Estadístiques de la final

Els canvis donen una victòria merescuda

Messi s'envà de Weligton

Ni l’àrbitre, ni les lesions, ni el mal estat de la gespa, ni el joc dur del rival, ni la inoperància arbitral, van poder derrotar un Barça que avança sòlid en la competició de la regularitat. L’equip de Guardiola, va tornar a demostrar per què és l’actual campió de Lliga, d’Europa i de tot allò que li posen davant.

L’equip va sortir una mica esporuguit, i es va deixar mossegar massa per un Màlaga elèctric. Unes mossegades, no de joc, sinó de duresa. L’equip andalús pressionava a dalt, i intentava tallar constantment el joc blaugrana, i ho aconseguia. Amb faltes constants, al Barça li costava trenar jugades amb cert criteri, i s’estavellava una vegada i una altra contra l’espesa pressió blanc i blava. No va ser fins al minut 20 que el Barça es va acostar amb cert perill, amb una centrada que ni Henry ni Pedro van encertar a rematar. Va ser aquest el punt culminant del partit. El francès, intentant rematar es va lesionar, i va haver de ser substituït per Ibrahimovic.

El suec, amb un esquinç al turmell, només va trigar 10 minuts en marcar. Des la seva entrada, el Barça va començar a combinar amb intel·ligència, el buscaven per fer de pivot, ell es movia amb intel·ligència, i permutava amb Messi, deixant-li el carril central perquè l’argentí fes mal. En una triangulació perfecta de Keita, Xavi i Messi, l’argentí la va picar per sobre la defensa andalusa, i Ibracadabra no va perdonar.

A partir d’aquell moment, el Barça es va poder treure de sobre la pressió asfixiant, va començar a augmentar la possessió de la pilota, i va disposar d’ocasions per fer el segon. Cap de molt clara, però sempre intimidant un Màlaga sense recursos ofensius. En la segona part va continuar la tònica del final de la primera meitat; amb altes possessions de pilota, i un control absolut del partit.

Però la desgràcia es va cebar amb l’equip de Guardiola, Txigrinski va haver de demanar el canvi per un cop a la ròtula (estarà de baixa 3 setmanes). Piqué el va substituir, i en la primera pilota que va tocar, va fer el segon gol. A partir d’aquí, només la incompetència arbitral, i la mala sort, van fer que el Barça no marxés de Màlaga amb cinc o sis gols. Tres clars penals de Weligton, dos sobre Messi i un sobre Piqué, al que va agredir a la sortida d’un córner haguessin pogut permetre una golejada blaugrana, però l’àrbitre no en va veure ni un.

El Barça segueix co-líder, empatat a 15 punts amb el Madrid. Els dos grans, es perfilen com a únics candidats al títol, amb permís del Sevilla, l’únic equip que els podria fer ombra.

0 – Málaga CF: Munúa; Gámez, Cuadrado, Weligton, Manu; Juanito, Xavi Torres; Fernando (Valdo, m. 46), Obinna, Duda (Luque, m. 76); i Baha (Forestieri, m. 56).
2 – FC Barcelona: Valdés; Alves, Puyol, Txigrinski (Piqué, m. 55), Abidal; Xavi, Touré (Busquets, m. 78), Keita; Messi, Henry (Ibrahimovic, m. 28) i Pedro.
Gols: 0-1. M. 38. Ibrahimovic. 0-2. M. 58. Piqué.
Àrbitre: Delgado Ferreiro. Grogues a Baha, Touré, Duda. Vermella directa a Luque (m. 85) i va expulsar Tito Vilanova.
Estadi: La Rosaleda (25.000 espectadors)