Arxius

Posts Tagged ‘Bojan’

Amb el cap també es guanya

Ibrahimovic marca el primer gol com a blaugrana

Ibrahimovic marca el primer gol com a blaugrana

Primer partit del Barça a la Lliga 2009-10 i primera victòria. Tres punts que ja són al sac, després d’un partit poc brillant, on el més destacat és que els tres gols han estat marcats amb el cap.

El Barça s’ha avançat gràcies a un córner en curt que Bojan, sol al segon pal, ha rematat després que Keïta pentinés la pilota des del primer. Amb un domini de la pilota gairebé asfixiant, arribant en ocasions al 80% de possessió, el Barça no ha pogut crear gaires ocasions de gol, i s’ha limitat a tocar i tocar intentant trencar la defensa de l’Sporting. El segon gol, i quasi el de la sentència, ha arribat tocant el descans, aquest cop ha estat Keïta qui ha aprofitat una centrada d’Alves i també de cap ha batut Juan Pablo.

En la segona part la tònica ha continuat. Possessió aclaparadora pel Barça, intents de contra infructuosos de l’Sporting, i la sentència a falta de 8 minuts d’Ibrahimovic. El suec, també de cap, ha aconseguit el seu primer gol amb la samarreta blaugrana aprofitant una nova centrada de Dani Alves, com sempre molt actiu durant tot el partit.

En aquesta segona part, Maxwell i Bojan han hagut de ser substituïts per diferents problemes. El de Linyola sembla que estarà entre 15 i 20 dies de baixa degut a un ruptura fibril·lar a l’adductor de la cama esquerra. Pel que fa a Maxwell, sembla que es recuperarà en 3 o 4 dies.  El jove del planter Andreu Fontàs ha debutat a la Lliga.

3 – FC Barcelona
Valdés; Alves, Piqué (Fontàs, min.84), Puyol, Maxwell (Abidal, min.57), Sergio Busquets, Xavi, Keita, Pedro, Ibrahimovic i Bojan (Jeffren, min.80)
0 – Sporting Gijón
Juan Pablo, Sastre, Gregory, Botía, Canella, Michel, Diego Camacho (Bilic, min.57), De las Cuevas (Maldonado, min.71), Rivera, Diego Castro (José Angel, min.77) i Barral
Gols: 1-0: Bojan, min.18. 2-0: Keita, min.42. 3-0: Ibrahimovic, min.82
Àrbitre: Ramírez Domínguez. Grogues a Barral (min.27) i Rivera (min.70)
Estadi: Camp Nou (71.932 espectadors)

Anuncis

La pretemporada posa a tothom al seu lloc

Diumenge, 5 del matí, per fi comença el darrer amistós del Barça en terres americanes. S’ha acabat llevar-se a hores intempestives, intentar no anar a dormir, o mirar i remirar la programació de les televisions per veure a quina hora el repetien.
I tot per què? Per veure una primera part tirant a avorridota, on un Barça “titular”, amb només Fontàs com a cara nova i rejovenida, creava 7 o 8 ocasions relativament clares, però no en materialitzava ni una. I una segona part, encara més avorrida, però que els dos golets ho feia tot una mica més amè.

Del partit, poc a destacar, així que haurem de llegir “entre línies” a veure què ens va explicar Guardiola. Per exemple, va deixar bastant clar qui serà, com ja era previsible, el porter titular; Víctor Valdés va jugar els 90 minuts, molt estrany sent pretemporada. També va deixar clar, que Henrique ho comença a tenir complicat… no va jugar ni un minut, cosa que va aprofitar el “diable de Tasmània” Alves, que també els va jugar tots. Així com Pedro, que va demostrar que és dels que està més en forma, s’entén prou bé amb tothom, i deslliura Messi de jugar enganxat a banda… això va en detriment de Bojan, que tot i el golet, no acaba de sentir-se còmode. Pedro apunta a titular a Bilbao dissabte que ve.

Va ser un partit complicat, on es va veure que el Chivas estava en millor forma, però molt tancats al darrera (amb possessions de fins al 80% pel Barça). Un partit poc vistós, però que va servir per veure detallets, per exemple que Gudjohnsen no encaixa al Barça ni de 9, ni d’interior, on va jugar per primer cop aquesta pretemporada; que se’n vagi al West Ham o allà on el vulguin.

Jonathan Dos Santos cada cop m’agrada més… potser ofensivament encara no ha demostrat gran cosa, però és un recuperador nat, i sap jugar-la al toc, cosa k ja és molt. Es mou amb encert, posa la cama, i té recorregut, li auguro un bon futur, però ha de millorar l’aportació ofensiva si vol seguir progressant al Barça.

I passant als rumors, he vist que s’ha reactivat l’interès per Cesc Fàbregas… segueixo creient que seria un excel·lent reforç!
El tema Chyhrynskiy sembla inevitable vist el rendiment d’Henrique, sinó Muniesa o Fontàs hauran d’ajudar el primer equip en més d’una ocasió!

Chivas de Guadalajara – 1
Michel; Esparza, Reynoso, De Luna, Mejía; Báez, Araujo (Solís, m.74), Pineda; Fabián, Morales (Ponce, m.67) y Hernández (Padilla, m.85).
FC Barcelona – 1
Valdés; Alves, Piqué (Busquets, m.45), Maxwell (Puyol, m.45), Muniesa (Fontás, m.45); Xavi (Abidal, m.45), Keita (Dos Santos, m.45), Touré (Gudjohnsen, m.45); Pedro, Henry (Bojan, m.45) y Messi (Jeffren, m.45).

Gols:1-0, m.50: Morales. 1-1, m.64: Bojan.

Diumenge, 5 del matí, per fi comença el darrer amistós del Barça en terres americanes. S’ha acabat llevar-se a hores intempestives, intentar no anar a dormir, o mirar i remirar la programació de les televisions per veure a quina hora el repetien.
I tot per què? Per veure una primera part tirant a avorridota, on un Barça “titular”, amb només Fontàs com a cara nova i rejovenida, creava 7 o 8 ocasions relativament clares, però no en materialitzava ni una. I una segona part, encara més avorrida, però que els dos golets ho feia tot una mica més amè.

Del partit, poc a destacar, així que haurem de lleigr “entre línies” a veure què ens va explicar Guardiola. Per exemple, va deixar bastant clar qui serà, com ja era previsible, el porter titular; Víctor Valdés va jugar els 90 minuts, molt estrany sent pretemporada. També va deixar clar, que Henrique ho comença a tenir complicat… no va jugar ni un minut, cosa que va aprofitar el “diable de Tasmània” Alves, que també els va jugar tots. Així com Pedro, que va demostrar que és dels que està més en forma, s’enten prou bé amb tothom, i deslliura Messi de jugar enganxat a banda… això va en detriment de Bojan, que tot i el golet, no acaba de sentir-se còmode. Pedro apunta a titular a Bilbao dissabte que ve.

Va ser un partit complicat, on es va veure que el Chivas estava en millor forma, però molt tancats al darrera (amb possessions de fins al 80% pel Barça). Un partit poc vistós, però que va servir x veure detallets, per exemple que Gudjohnsen no encaixa al Barça ni de 9, ni d’interior, on va jugar per primer cop aquesta pretemporada; que se’n vagi al West Ham o allà on el vulguin.

Jonathan Dos Santos cada cop m’agrada més… potser ofensivament encara no ha demostrat gran cosa, però és un recuperador nat, i sap jugar-la al toc, cosa k ja és molt. Es mou amb encert, posa la cama, i té recorregut, li auguro un bon futur, però ha de millorar l’aportació ofensiva si vol seguir progressant al Barça.

I passant als rumors, he vist que s’ha reactivat l’interès per Cesc Fàbregas… segueixo creient que seria un excel·lent reforç!
El tema Chyhrynskiy sembla inevitable vist el rendiment d’Henrique, sinó Muniesa o Fontàs hauran d’ajudar el primer equip en més d’una ocasió!

Chivas de Guadalajara 1
Michel; Esparza, Reynoso, De Luna, Mejía; Báez, Araujo (Solís, m.74), Pineda; Fabián, Morales (Ponce, m.67) y Hernández (Padilla, m.85).
FC Barcelona 1
Valdés; Alves, Piqué (Busquets, m.45), Maxwell (Puyol, m.45), Muniesa (Fontás, m.45); Xavi (Abidal, m.45), Keita (Dos Santos, m.45), Touré (Gudjohnsen, m.45); Pedro, Henry (Bojan, m.45) y Messi (Jeffren, m.45).

Gols:1-0, m.50: Morales. 1-1, m.64: Bojan.

Final de la Copa del Rei: Crònica d'un partit per no oblidar

L’ambient de la final va ser espectacular! En les hores prèvies i als voltants de Mestalla les dues aficions barrejades, corejant els seus càntics i donant-se ànims mutus.
Però on veritablement va ser espectacular va ser a dins del camp; ells ens guanyaven per golejada, en una proporció d’un 70 a 30 (com es nota que Villar és basc i de l’Athletic), però el comportament va ser exemplar! Les dues aficions a mort amb el seu equip de principi a fi, i al final rendides l’una amb l’altra.
Tot comença amb el canvi de Xavi, on tot (si, si, tot Mestalla) es posa d’empeu per ovacionar el millor del partit. I tot acaba amb l’afició del Barça corejant “Athletic, Athletic” en senyal d’agraïment, admiració i tol·lerància.
I en la celebració apareixen Xavi i Puyol, el primer amb una bandera blanc i vermella i el segon amb l'”ikurrinya”, per fer la volta d’honor davant la grada basca. I després, una altra sonora ovació que s’emporta tot el Barça al recollir i mostrar la Copa; de nou amb tot el Gol Sud (on hi havia la gran majoria d’afició bilbaina) d’empeus i aplaudint, rendits i admirats, a un Barça que practica un futbol celestial.

I és que el Barça ahir va ser molt Barça. Com ja es preveia, uns van jugar amb cap i els altres amb el cor. Uns revestits d’una tècnica prodigiosa, d’un primer toc capaç de desconcentrar el millor dels “trileros”, i els altres amb un cor de lleó, ple de força, però buit de contingut. L’equip va controlar el partit de principi a fi, i només en un atac de passió als minuts 8 i 9 amb un xut ajustat, i el gol a la sortida del córner provocat pel primer xut, van permetre a l’Athletic desconcentrar un equip que fa història en cada partit que juga.
Després del gol de Toquero, setge a la porteria de Gorka, però amb dificultats per rematar la feina. Fins que apareix Touré, que venint des de la defensa, i amb un jugada emulant al lesionat Iniesta, trenca la defensa, i xuta ras i sec ajustat al pal per igualar el partit.
A partir d’aquell moment l’Athletic es desinfla del tot, el Barça es fa encara més amo i senyor del partit, i només falta un altre espurna de qualitat per acabar de desequilibrar un partit històric. Messi al 55, recull un refús a l’interior de l’àrea, se la prepara, i deixa a contrapeu a Gorka amb un xut sec des del punt de penal. Dos minuts després Bojan sentencia en la seva Copa (i la de Pinto), amb un gol de tiralínies, en què acaba ajustant la pilota amb una rosca perfecte que pica a la base del pal abans d’entrar.
I al 64 l’apoteosi de l’excel·lència, la mestria i la qualitat de l’MVP de la Final. Xavi fa el quart amb un llençament de falta d’autèntic crack que entra per l’escaire de la porteria de Gorka, sentenciant una final que passarà a la història pel respecte, la tol·lerància i el futbol que s’hi van veure.
Les Gabarres hauran d’esperar, però està clar que amb una afició així no trigaran en sortir a passejar per les ries de Bilbao.

1 – Athletic Club: Iraizoz, Iraola, Aitor Ocio, Amorebieta, Koikili, Yeste, Javi Martínez, Orbaiz (Etxeberría, m.61), David López (Susaeta, m.56), Toquero (Ion Vélez, m.61) i Llorente.
4 – FC Barcelona: Pinto, Dani Alves, Piqué, Touré Yayá (Sylvinho, m.89), Puyol, Busquets, Xavi (Pedro, m.88), Keita, Messi, Bojan (Hleb, m.84) i Eto,o.
Gols:1-0, m.9: Toquero. 1-1,m.32: Touré Yayá. 1-2,m.55: Messi. 1-3, m.57: Bojan. 1-4,m.64: Xavi
Àrbitre: Luis Medina Cantalejo. Grogues a Touré Yayá (m.22), David López (m.31), Koikili (m.36), Messi (m.50) i Keita (m.50).
Estadi: Mestalla (50.000 espectadors)

Passadís, errors i comiats

El Barça cada dia va a pitjor, i el partit d’ahir va ser tirant a penós. El que em sap més greu de tot, és que molt em temo, que diumenge no es farà l’homenatge que caldria fer-li al Rijkaard.
D’ahir es pot salvar l’inici del partit (fins i tot el passadís xD), fins el canvi de Gudjohnsen, i atribuint els 2 primers gols a cantades arbitrals que en altres temporades ens haguessin indignat, es podria dir que la primera part va ser mínimament digna. Alguns jugadors sembla que han tornat a agafar la forma, com Abidal, que després de 4 o 5 trucades al preparador físic de l’Olympique de Lió, torna a ser una màquina, i alguns, que s’ho fan tot sols, com Messi que sol fa més que els altres 9.
La resta infumable… el canvi suïcida de Guddy, va ser trist i desafortunat (marginant un jugador que mai s’ha amagat). El comportament de l’equip en general a la segona part pobre i indigne d’aquest club. L’actitud del senyor Henry (excepte a la jugada del gol) denunciable. La inoperància dels “nens” preocupant… espero que sigui una cosa psicològica provocada per una situació puntual, però ahir Bojan estava extremadament fallón, i Dos Santos… ai Dos Santos! quasi que el cedim, ja! Fins i tot, Xavi, Puyol i Valdés, semblaven superats pel moment.
4-1, a 18 punts, i amb un aire d’estar sotmesos a l’efecte xuclador d’un forat negre que no se sap on ens portarà.

I després (o abans, depèn de com es miri) el tema de’n Guardiola. La Junta, la torna a cagar (si amb aquesta paraula tan poc fina). Anuncia/filtra el relleu de Rijkaard per en Pep en mal moment, sense fer-ho del tot oficial, abans d’un partit importantíssim, fins i tot, pel propi Pep i per la seva futura vida d’entrenador del primer equip. I, en definitiva, torna a portar-se malament amb gent, amb persones, que han treballat i s’han esforçat per portar el Club al més alt. Rijkaard, i la gent dels cos tècnic que plegaran, han treballat (amb més o menys encert), durant cinc anys al màxim, i crec que ells mereixen un homenatge, un sentit homenatge de tots nosaltres, i puntualitzant, jo ho personificaria en Rijkaard.
La seva bondat, el seu to conciliador (a vegades excessiu), la seva gran protecció pels jugadors (cosa que crec imprescindible, en diferent mesura, però necessària), i un llarg etcètera, d’un home amb un caràcter que m’has fascinat. El seu futbol guanyador, ofensiu, poc tàctic, on es prima al talent, i on els esforços es fan a l’últim terç de camp, m’ha enlluernat.
Pot ser la seva lectura dels partits “online” (al moment) no ha estat la més encertada, però els resultats l’avalen, i el permetran entrar, amb lletres d’or, al llibre dels entrenadors més prolífics de la nostra entitat.

Per tot això i molt més, Gràcies Frank! Sempre et portarem al Cor!

PD: Per cert, espero que aquest proper diumenge, al darrer partit a l’Estadi se l’homenatgi com es mereix, per molt malament que ho hagin fet els jugadors a Madrid.