Arxius

Posts Tagged ‘Xavi’

Golàs Salvador de Pedro

El Barça va aconseguir una treballadíssima victòria a casa contra l’Almeria per només 1-0. El partit el va decidir una acció individual de Pedro, que es va girar a l’interior de l’àrea i va clavar la pilota a l’escaire. Era el minut 31, però el marcador ja no es mouria en tota la nit.

L’Almeria va plantejar un partit molt defensiu amb marcatges a l’home a Xavi i Iniesta, cosa que va dificultar molt la circulació de pilota blaugrana. Amb els migcentres tapats, ni Messi, ni Ibrahimovic van poder disposar de bones ocasions per augmentar l’avantatge.

El Barça, es consolida com a líder en solitari, després de la derrota del Madrid al camp del Sevilla (2-1).

1 – FC Barcelona: Valdés; Alvés, Márquez (Piqué, min.60), Puyol, Maxwell, Sergio Buquets (Keita, min.75), Xavi, Iniesta, Messi, Pedro (Touré Yaya, min.75) i Ibrahimovic.
0 – UD Almería: Diego Alves; Michel, Pellerano, Acasiete, Cisma, Ortíz (Soriano, min.79), Bernardello, Chico, Guilherme, Crusat (Nieto, min.73) i Uche (Piatti, min.66).
Gols: 1-0, Pedro: min.31.
Àrbitre: Velasco Carballo. Grogues a Xavi (min.20), Ortiz (min.37), Bernadello (min.45), Crusat (min.45), Iniesta (min.78) i Puyol (min.79).
Estadi: Camp Nou (74.177 espectadors)

Anuncis
Categories:Lliga Etiquetes: , , ,

Tsunami blaugrana al Sardinero

Messi i Xavi celebren el primer gol de largentí

Messi i Xavi celebren el primer gol de l'argentí

Quatre de quatre, 12 punts de 12 possibles, 14 gols en 4 partits, 5 de Messi i 4 d’Ibrahimovic, un joc espectacular, i passant molt poques angúnies. Aquest és l’impressionant bagatge del Barça en l’inici de la Lliga 2009/10. I ahir a Santander, només va fer que ratificar-ho, en una de les millors primeres parts fora de casa, de la seva història.

Un autèntic tsunami blaugrana va entrar pel cantàbric i va arrasar la platja del Sardinero i els seus entorns. La primera part va ser una altra classe magistral de futbol de l’equip de Guardiola. Un rondo de 10 contra 10, en què uns només perseguien la pilota, i els altres la movien a tanta velocitat que fins i tot els càmeres de televisió es perdien. Fins i tot el públic santanderí va acabar corejant “oes” a l’excels joc blaugrana, i va acomiadar amb sonores ovacions tan l’equip com Messi quan va ser substituït al minut 64.

Els tres primers gols van ser pura anècdota en una primera part controlada de principi a fi pels blaugranes. Que amb possessions de fins el 75% feia extremadament tediós als jugadors càntabres que van acabar rendits davant la supremacia blaugrana. Ibrahimovic va rematar de cap una centrada de Messi per fer el primer. Messi va arrodonir una jugada al primer toc de Keita, Xavi i el propi argentí, col·locant-la al pal baix de Toño. I finalment Piqué, només 6 minuts després del primer gol, aprofitava una assistència de taló d’Ibracadabra per marcar amb el cap embenat, tot emulant el crack de l’handbol blaugrana Iker Romero.

En la segona part, novament rondo exasperant del Barça, dos golassos en jugades personals, un de Messi i un d’Óscar Serrano, i els tres canvis de Guardiola per donar minuts a jugadors que en necessiten per anar entrant en les rotacions. Márquez va substituir a Piqué. Pedro a Ibra, després que el suec es fes un lleu esquinç. I Iniesta que va entrar per Messi, i va assistir a l’ovació del públic local.

El Barça segueix líder a la lliga, i demostrant que el títol no el deixarà escapar així com així. Avui a les 20:00 Vila-real-R.Madrid i Tenerife-Ath.Bilbao a les 21:00 per saber qui serà el líder després de les quarta jornada.

1 – Racing de Santander: Toño; Pinillos, Morris, Henrique, Sepsi; Arana, Diop (Colsa, min 57), Lacen, Serrano; Munitis (Luis García, min 70) i Geijo (Xisco, min 57).
4 – FC Barcelona: Valdes; Dani Alves, Piqué (Márquez, min 57), Puyol, Abidal; Xavi, Busquets, Keita; Messi (Inista, min 64), Ibrahimovic (Pedro, min 52) i Henry.
Gols: 0-1, min 21. Ibrahimovic. 0-2, min 24. Messi. 0-3, min 27. Piqué. 4-0, min 63. Messi. 1-4, min 72. Serrano.
Àrbitre: Antonio Miguel Matehu Lahoz. Grogues a Diop, Xisco, Pinillos i Lacen pel Racing i a Ibrahimovic pel Barça.
Estadi: Campos de Sport de El Sardinero (19.034 persones)

Un gran Messi ens torna a fer somriure

Messi celebra el 5è gol blaugrana

Messi celebra el 5è gol blaugrana

Tot i que Pep Guardiola no va acabar tan content com la majoria dels que vam anar a l’Estadi, es pot dir que el Barça va tornar a fer un grandíssim partit i contra un rival de molta entitat. Es va posar 4-0 en una primera part extremadament dinàmica (massa segons Guardiola), i va acabar adormint la fera matalessera en la segona meitat.

Només dos error puntuals, un de Busquets, i el segon combinat entre Valdés, Iniesta, i Txigrinski, van enterbolir una nit d’aquelles que fa sentir-te orgullós ser culer. Als dos minuts partit Ibrahimovic marcava el primer gol, picant suaument la pilota després d’una grandíssima passada a l’espai de Sergio Busquets. Al 16, Messi controlava amb el pit una alra passada magistral, aquest cop de Xavi i batia fàcilment el porter madrileny.

A la mitja hora de joc, Alves posava la samba a la nit, i amb un cacau d’uns 30 metres ajustadíssim al pal i amb els bots precisos, donava una còmode avantatge a l’equip català. Però la genialitat de la nit, encara estava per arribar; va ser al minut 42, quan Messi va recollir amb el pit una passada picada d’Ibrahimovic al vèrtex esquerra de l’àrea matalassera, la baixava suaument, feia dos retalls de llibre per marxar fins la línia de fons, i cedia ras al centre perquè Keita pogués fer el quart.

Agüero abans del descans retallava, i Forlán a la represa intentava posar la por al cos de l’afició culer. Però a base de tenir la pilota i d’adormir el partit amb possessions llargues, la fera es va anar calmant. I quan tot ja semblava dat i beneit, tornava a aparèixer Messi per col·locar el definitiu 5-2, amb un xut sec amb la dreta a la sortida d’un córner en curt entre Alves i Iniesta.

El Barça, segueix colíder, empatat a punts amb Madrid i Athletic de Bilbao.

5 – FC Barcelona: Valdés; Alves, Piqué (Márquez, min.75), Txigrinski, Maxwell, Sergio Busquets, Xavi (Iniesta, min.65), Keita, Messi, Henry i Ibrahimovic (Pedro, min.86).
2 – Atlético de Madrid: Roberto; Perea, Ujfalusi, Pablo, Antonio López, Assunçao (Koke, min.70), Jurado, Maxi, Simao (Cléber Santana, min.57), Agüero (Sinama Pongole, min.73) i Forlán.
Gols: 1-0: Ibrahimovic, min.2. 2-0: Messi, min.16. 3-0: Alves, min.30. 4-0: Keita, min.42. 4-1, Agüero, min.45. 4-2: Forlán, min.85. 5-2: Messi, min.93.
Àrbitre: Mejuto González. Grogues a Simao (min.32), Assunçao (min.32), Ujfalusi (min.38), Maxwell (min.67) i Pablo (min.91)
Estadi: Camp Nou (75.928 espectadors)

Massa domini per no res

Ibrahimovic jugant contra el seu ex-equip

Ibrahimovic jugant contra el seu ex-equip

El Barça empata a 0 el primer partit de la lligueta de la Lliga de Campions al camp de l’Inter de Milà, en una nit de molts retrobaments. L’equip de Guardiola, amb Ibrahimovic en punta, no va saber com perforar l’equip de Mourinho, que va plantejar un partit extremadament defensiu i atemorit.

El Barça va crear tres ocasions de gol en els primers vuit minuts de partit, i tot i dominar la primera part i tenir unes quantes ocasions de gol relativament clares, l’infortuni va impedir que el primer gol pugés al marcador.

En la segona part, el Barça va dominar encara més la pilota, i va inutilitzar els tímids contraatacs de Milito i Eto’o. Amb un percentatge de possessió altíssim, i molt poper a la porteria de Julio César, ni Messi, ni Ibra, ni Henry, ni un sublim Xavi (el millor del partit), van poder culminar les bones jugades que trenaven a la frontal de l’àrea. En una d’aquestes jugades, Stankovic va fer unes clares mans a l’interior de l’àrea, que l’àrbitre Stark no va veure. Tot i això, com va dir Guardiola, això no és excusa per no haver marcat.

En resum, bon inici de l’actual campió en un camp extremadament difícil, en un partit on Eto’o no es va veure, on Ibra va estar a punt de marcar a la seva ex-casa, i on Mourinho va tornar a donar mostres del seu fort i complex caràcter.

0 – FC Inter Milano: Julio César; Maicon, Samuel, Lucio, Chivu, Zanetti, Motta, Muntari (Stankovic, min.62), Sneijder (Santon, min.80), Diego Milito (Bolatelli, min.85) i Eto”o
0 – FC Barcelona: Valdés; Alves, Piqué, Puyol, Abidal, Touré Yaya, Xavi, Keita, Messi, Henry (Iniesta, min.77) i Ibrahimovic
Àrbitre: Wolfgang Stark (GER). Grogues a Henry (min.54), Touré Yaya (min.83) i Chivu (min.90)
Estadi: Giuseppe Meazza (80.000 espectadors)

Grup F
Dynamo Kiev 3
FC Barcelona 1
Internazionale 1
Rubin Kazan 0

Seydou Keïta, la reconversió a la religió blaugrana

Seydou Keita besa el terra després de marcar un gol

Seydou Keita besa el terra després de marcar un gol

Quan la secretaria tècnica va fitxar Seydou Keïta, cap de nosaltres donàvem un duro per ell. A més a més, es va pagar un preu força elevat (15 milions d’€) per un jugador que ningú, o gairebé ningú, sabia de què jugava, i que l’únic que sabíem d’ell és que havia fet un golàs al Madrid engaltant un xut llunyà amb un efecte endimoniat en l’única temporada a Sevilla.

Però amb el pas del temps i sense fer soroll, Keïta ha anat trobant el seu lloc. Actualment és un fix a l’onze de Guardiola gràcies a la lesió d’Iniesta, i tot apunta que aquesta temporada serà la de la seva consagració. La baixa temporal del de Fuentealbilla li donen la titularitat. La força i l’energia que aporta a cada partit i les ganes que en demostra sempre fan que sigui un jugador, que com diu Guardiola, “amb el pas dels minuts es va menjant el camp i és difícil de controlar”.

L’inici de temporada del malià és el més sorprenent fins ara d’aquest nou Barça (juntament amb l’explosió de Pedro). Està aportant molt més que l’any passat en totes les facetes del joc, comença a jugar al primer toc com si s’hagués criat a la Masia, es mou amb precisió entre línies, fa mal a la defensa rival amb la seva visió ofensiva, i recupera la posició, la pilota i el que faci falta, amb una velocitat i unes ganes que encoratgen la resta de l’equip.

Per si fos poc, cada cop més entén i s’entén amb Xavi. Un jugador amb qui es van conèixer a les semifinals del Mundial sub-20 que es va jugar a Nigèria l’any 1999, en la que va ser la final anticipada d’aquell Mundial. Espanya guanyaria 1-3 a l’equip de Keïta (amb gol inclòs de Xavi), i aquell Mundial 4-0 al Japó. La delegació espanyola, es va negar a anar a l’entrega de trofeus del torneig, ja que l’organització va atorgar a Seydou el guardó de millor jugador en detriment de Xavi.

El malià està cridat a ser el quart centrecampista, darrera dels difícilment discutibles Touré, Xavi i Iniesta. Però igualment una peça bàsica d’una llarguíssima temporada, en què Guardiola només comptarà amb una plantilla amb 19 homes del primer equip. Aquest any Keïta, tornarà a gaudir d’un nombre molt alt de minuts. Sembla que s’hagi integrat de ple en la religió blaugrana. La seva nova segona religió.

Més informació del Mundial Sub-20 a Nigèria el 1999

Categories:Futbol Etiquetes: ,

La Supercopa a tocar (1-2)

El Barça, té aires de superioritat, i només pateix quan es despista una mica, així es podria resumir la victòria 1-2 d’ahir a San Mamés.
Xavi va orquestrar de manera exemplar, i Keita, Touré, Pedro i Bojan van ajudar en una circulació de pilota molt més alta, del que podria semblar amb aquests jugadors.
Alves segueix sobrat de forma, a vegades massa i tot. Els seus dos xuts de lluny mostren el seu excés d’energia, i la seva picabaralla amb Koikili, ho corroboren… ahir va anular Pedro a la primera meitat. Ha de saber qui té davant i com complementar-s’hi, però amb el pas del temps, ja s’entendran.
Potser el més preocupant, van ser els darrers 15-20 minuts de la primera part, en que l’Athletic no va deixar respirar el Barça, i el va acollar el que va poder… el gol va ser una mera anècdota, però s’haurà de començar a tenir en compte al jove De Marcos, que va fer tres trencades de cintura a Piqué, d’aquelles històiques.
Del partit d’ahir, a aprt de amb Xavi i la solidesa del bloc mostrada en la mjor part del partit, em quedo amb les bones sensacions ofensives mostrades per Keita, que va recordar el que va ser el millor mitja punta del món Sub-20, l’any en què Xavi, Gabri i Casillas es van proclamar campions del món de la categoria.

Com a curiositat, Alves va aparèixer amb orelles “noves”; cirugia estètica al canto. Se les ha enganxat al carni, i ja no les té sortides com abans…

1 – Athletic Club
Iraizoz; Iraola, Ustaritz, Ocio, Koikili; Susaeta, Orbaiz, Gurpegui, Gabilondo (Castillo, min.67); De Marcos (Toquero, min.60) i Llorente (Etxeberria, min.74).
2 – FC Barcelona
Valdés; Alves, Piqué, Puyol, Abidal; Touré, Xavi (Busquets, min,81), Keita; Pedro, Bojan i Henry (Jeffren, min.74).
Gols
1-0, min.44: De Marcos. 1-1, min.59: Xavi. 1-2, min.68: Pedro.

Mamma mia!

Messi ajusta el primer gol blaugrana

Messi ajusta el primer gol blaugrana

Vau veure la 1a part del Seattle Sounders-Barça¿?¿?
Com qui res tornen a jugar com l’any passat, la mouen, la mouen, i es rifen a tothom… quan es va ajuntar Messi, Xavi i Buquets, l’altre ekip pateix… i ja no us explico si tmb hi hagués Don Andrés!

Pel que fa a la resta; Maxwell de moment discret (tal i com diuen que és personalment), Fontàs i Muniesa apunten a cracks, tenen l’instint Piqué, i encara són molt joves. Víctor Sánchez no sap que juga al Barça, aixi que ja pot marxar… és un Gabri en potència.

Bojan i Henry en la línia de final d’any… bé, però els hi falta una mica…
Alves com sempre, dóna aquell extra k tant ens agrada, i Henrique sembla que va una mica perdut, clar k ahir jugava de lateral, k no és lo seu…

Tot i així, l’equip juga i agrada… i això és maco… dels altres joves, Pedro i Jeffren segueixen on-fire de cara a gol! Jeffren crec que no arribarà gaire lluny al Barça, però seria un jugador important per un Espanyol, Osasuna o algun equip així de mitja taula…
Pedro, sincerament, crec k és un excel·lent suplent per quan algú dels dalt hagi de descansar… és un extrem pur, amb regat però que no arrisca més del compte, tàcticament molt diciplinat, i que pot fer de revulsiu quan un partit s’encalli perquè tothom vol entrar pel centre.

Pd. Guddy, de 9 ets pèssim! busca’t equip ja!