Arxius

Archive for the ‘Champions League’ Category

Victòria grisa i treballada

30/09/2009 1 comentari
Messi celebra el seu primer gol de la Champions 2009/10

Messi celebra el seu primer gol de la Champions 2009/10

S’aconsegueix el liderat guanyant (2-0) al líder del grup (Dinamo), s’aconsegueix el liderat, marca l’estrella (Messi), l’altre crack (Ibra) fa l’assistència del segon a un jove de la pedrera (Pedro), i tot i així no estem contents. això és el que fa gran aquest Barça.

Golegi o guanyi per la mínima, l’entrenador no para d’exigir més als seus jugadors. I ahir s’hi va sumar l’afició, que tot i mostrar un excel·lent comportament tot el partit, va haver de marxar decebut de l’Estadi perquè l’equip no havia estat fi.

I és que quan les triangulacions Alves, Messi i Xavi no surten fins a la mitja hora de la primera meitat, és que alguna cosa falla. Ahir, la sort es va aliar amb el Barça. Els rebots i la mala fortuna del Dinamo van impedir que s’avancés al marcador. En canvi, una passada d’Iniesta (que tornava a la titularitat) massa fluixa, rebotava en un defensa i quedava morta perquè Messi, superant dos defenses, l’ajustés al pal curt (min. 25).

El Dinamo es va mostrar molt incisiu tot el partit, el rejovenit Shevchenko va fer treballar més de l’esperat Piqué i Puyol, però per unes coses o altres, no van poder materialitzar en gols la incomoditat que van crear a l’equip blaugrana.

En la segona meitat, el Barça va dominar més la pilota per evitar tants contraatacs ucraïnesos, però aquest domini no el va poder convertir en perill. I va haver de ser el suplent Pedro, aprofitant una assistència d’Ibrahimovic, qui amb un xut ajustadíssim al pal dret aconseguís donar la tranquil·litat necessària a falta de poc més d’un quart d’hora per acabar.

A destacar el suec, que va completar un dels millors partits amb la samarreta blaugrana, entrant molt en joc, i combinant amb facilitat amb tots els seus companys. Puyol i Abidal van fer un pas endavant en la línia defensiva, i Guardiola els va reconèixer la feina feta en la roda de premsa posterior al partit. Pedro, va tornar a desmuntrar perquè Guardiola li dóna tants minuts, i Xavi, tot i no ser tan regular com sempre, va tornar a oferir un recital de grans passades.

2 – FC Barcelona: Valdés; Alves, Puyol, Piqué, Abidal; Touré (Busquets, min.67), Xavi, Keita; Messi, Ibrahimovic (Jeffren, min.84) i Iniesta (Pedro, min.46).
0 – Dinamo Kiev: Shovkovskiy; Eremenko, Khacheridi, Leandro Almeida, Magrao (Betao, min.73); Yussuf (Ghioane, min.46), Vukojevic; Gusev (Ninkovic, min.85), Shevchenko, Yarmolenko; y Milevskiy.
Gols: 1-0. Min.25, Messi. 2-0. Min.76, Pedro.
Àrbitre: Bjorn Kuipers (HOL). Grogues a Magrao (min.36) i Leandro Almeida (min.55)
Estadi: Camp Nou (68.221 espectadors)

Grup F
FC Barcelona 4
Internazionale 2
Dynamo Kiev 1
Rubin Kazan 1
Anuncis

Massa domini per no res

Ibrahimovic jugant contra el seu ex-equip

Ibrahimovic jugant contra el seu ex-equip

El Barça empata a 0 el primer partit de la lligueta de la Lliga de Campions al camp de l’Inter de Milà, en una nit de molts retrobaments. L’equip de Guardiola, amb Ibrahimovic en punta, no va saber com perforar l’equip de Mourinho, que va plantejar un partit extremadament defensiu i atemorit.

El Barça va crear tres ocasions de gol en els primers vuit minuts de partit, i tot i dominar la primera part i tenir unes quantes ocasions de gol relativament clares, l’infortuni va impedir que el primer gol pugés al marcador.

En la segona part, el Barça va dominar encara més la pilota, i va inutilitzar els tímids contraatacs de Milito i Eto’o. Amb un percentatge de possessió altíssim, i molt poper a la porteria de Julio César, ni Messi, ni Ibra, ni Henry, ni un sublim Xavi (el millor del partit), van poder culminar les bones jugades que trenaven a la frontal de l’àrea. En una d’aquestes jugades, Stankovic va fer unes clares mans a l’interior de l’àrea, que l’àrbitre Stark no va veure. Tot i això, com va dir Guardiola, això no és excusa per no haver marcat.

En resum, bon inici de l’actual campió en un camp extremadament difícil, en un partit on Eto’o no es va veure, on Ibra va estar a punt de marcar a la seva ex-casa, i on Mourinho va tornar a donar mostres del seu fort i complex caràcter.

0 – FC Inter Milano: Julio César; Maicon, Samuel, Lucio, Chivu, Zanetti, Motta, Muntari (Stankovic, min.62), Sneijder (Santon, min.80), Diego Milito (Bolatelli, min.85) i Eto”o
0 – FC Barcelona: Valdés; Alves, Piqué, Puyol, Abidal, Touré Yaya, Xavi, Keita, Messi, Henry (Iniesta, min.77) i Ibrahimovic
Àrbitre: Wolfgang Stark (GER). Grogues a Henry (min.54), Touré Yaya (min.83) i Chivu (min.90)
Estadi: Giuseppe Meazza (80.000 espectadors)

Grup F
Dynamo Kiev 3
FC Barcelona 1
Internazionale 1
Rubin Kazan 0

Roma, la Champions, un gran viatge…

No en sé el per què, ni el com, ni em puc explicar gaire, perquè la lògica en aquets casos s’escapa de les meves mans. Però dimecres, després de guanyar la nostra tercera Champions, al meu cap es va dibuixar la silueta d’una noia, vestia de blaugrana, estreta de cintura, més ampla de pit i amb els brassos en forma de fallera, mirant-me seductorament… l’hagués abraçat, petonejat i estimat… fins que jo mateix em vaig adonar que l’èxtasi em provocava deliris i al·lucinacions. I és que l’alegria i bogeria desenfrendada que provoca aquest Barça desafia totes les lleis de la lògica.
No vaig plorar ni una gota durant les tres hores que vaig ser a l’Olimpico di Roma, ni en les divuit del viatge de tornada, en canvi ahir al Camp Nou, me’n vaig fer un fart durant les quatre hores de la celebració. A cada moment, se’m feia un nus a la gola, se’m congestionava el nas, i se m’omplien les galtes de llàgrimes d’emoció, alegria, esgotament, i un llarg etcètera de sentiments que se’m van anar barrejant durant aquest llarg viatge de tornada de la Ciutat Eterna.
El viatge s’ha fet dur i pesat, però amb aquestes companyies tot es fa més passatger. Cada cop que tancava els ulls somiava que l’acariciava, que la tenia amb mi, que era meva… però a cada frenada de l’autocar obria el ulls, mirava al meu voltant, i m’adonava que tot seguia sent com abans… ella no hi era, però la seguia sentint meva.
Al Camp Nou, potser em vaig adonar que res era el que semblava, que tot era més fàcil. Senzillament érem campions, havíem fet història, havíem tornat a casa, i que tot aniria tornant a la normalitat. Cadascú se n’aniria a casa seva, ella al seu nou piset proper al Camp Nou, i jo esperant poder tornar a viure uns dies tan especials…

Primer va ser París, ara Roma, i demà ves a saber… però signaria ara mateix que tots els dies, mesos, anys… fossin com aquests.

Fontana di Trevi
Anant cap a l'Olimpico di Roma
A dins de l'estadi, a punt de guanyar la 3a! Ja som Campions!!! perdó, TriCampions!!! :D