Massa domini per no res

Ibrahimovic jugant contra el seu ex-equip

Ibrahimovic jugant contra el seu ex-equip

El Barça empata a 0 el primer partit de la lligueta de la Lliga de Campions al camp de l’Inter de Milà, en una nit de molts retrobaments. L’equip de Guardiola, amb Ibrahimovic en punta, no va saber com perforar l’equip de Mourinho, que va plantejar un partit extremadament defensiu i atemorit.

El Barça va crear tres ocasions de gol en els primers vuit minuts de partit, i tot i dominar la primera part i tenir unes quantes ocasions de gol relativament clares, l’infortuni va impedir que el primer gol pugés al marcador.

En la segona part, el Barça va dominar encara més la pilota, i va inutilitzar els tímids contraatacs de Milito i Eto’o. Amb un percentatge de possessió altíssim, i molt poper a la porteria de Julio César, ni Messi, ni Ibra, ni Henry, ni un sublim Xavi (el millor del partit), van poder culminar les bones jugades que trenaven a la frontal de l’àrea. En una d’aquestes jugades, Stankovic va fer unes clares mans a l’interior de l’àrea, que l’àrbitre Stark no va veure. Tot i això, com va dir Guardiola, això no és excusa per no haver marcat.

En resum, bon inici de l’actual campió en un camp extremadament difícil, en un partit on Eto’o no es va veure, on Ibra va estar a punt de marcar a la seva ex-casa, i on Mourinho va tornar a donar mostres del seu fort i complex caràcter.

0 – FC Inter Milano: Julio César; Maicon, Samuel, Lucio, Chivu, Zanetti, Motta, Muntari (Stankovic, min.62), Sneijder (Santon, min.80), Diego Milito (Bolatelli, min.85) i Eto”o
0 – FC Barcelona: Valdés; Alves, Piqué, Puyol, Abidal, Touré Yaya, Xavi, Keita, Messi, Henry (Iniesta, min.77) i Ibrahimovic
Àrbitre: Wolfgang Stark (GER). Grogues a Henry (min.54), Touré Yaya (min.83) i Chivu (min.90)
Estadi: Giuseppe Meazza (80.000 espectadors)

Grup F
Dynamo Kiev 3
FC Barcelona 1
Internazionale 1
Rubin Kazan 0

Amb els cracks tot és més fàcil

El Barça mostra la seva cara més sincera a Getafe, i guanya gràcies als seus autèntics cracks. Guardiola va començar el partit amb una “cruyffada”, va col·locar d’extrems Jeffren i Pedro, i va fer debutar Txigrinski, deixant a la banqueta Henry, Alves, Iniesta i Messi.

Amb aquest plantejament tan peculiar, a l’equip li va costar molt entrar en joc i crear perill. I només dues accions d’Ibrahimovic i Keita, respectivament, van inquietar una mica a Osky (Ustari). En canvi, el Getafe es sentia còmode i va arribar a fer dos pals, plantejant un partit molt disputat i poc vistós.

Aleshores, Guardiola va recórrer als cracks; al minut 58 va donar entrada a Messi i a Iniesta, que reapareixia després de més de 100 dies de baixa provocats per aquella lesió que quasi l’aparta de la final de Roma. Jeffren i Pedro van deixar el seu lloc a les dues perles de la Masia, i el futbol blaugrana es va dinamitzar d’una manera espectacular. Els dos petits cracks blaugranes, van tornar l’alegria al joc blaugrana. I amb les combinacions curtes al primer toc i constants canvis de posició, van acabar per marejar els madrilenys.

Ibrahimovic feia el primer gol al minut 66, aprofitant una centrada baixa d’Abidal, posant la punteta del peu i creuant-la al pal llarg d’Ustari. I Messi, 9 minuts més tard, rematava de cap un centre magistral de “cop al bot” d’Ibrahimovic, després d’un llarguíssim canvi de joc de Dani Alves que el suec havia baixat amb el pit.

Amb el 0-2 al marcador, el partit es va convertir en pur tràmit, i el Barça es va poder endur els 3 punts de Getafe.

0 – Getafe CF: Ustari; Cortés, Rafa, “Cata” Díaz, Mané; Pedro León (Manu del Moral, min. 66), Adrián (Pedro Ríos, min. 78), Celestini, Parejo (Casquero, min.58); Albín i Soldado.
2 – FC Barcelona
: Víctor Valdés; Puyol (Alves, min. 67) Piqué, Txigrinski, Abidal; Keita, Touré, Xavi; Jeffren (Messi, min. 58), Pedro (Iniesta, min. 58) i Ibrahimovich.
Gols
: 0-1, min. 66: Ibrahimovich. 0-2, min. 75: Messi.
Àrbitre
: Iturralde González. Grogues a Keita (min. 51) i Soldado (min. 77).
Estadi
: Coliseum Alfonso Pérez (15.000 espectadors)

El primer gran duel guanyat

El FC Barcelona s’ha proclamat campió de la Supercopa Asobal per segon any consecutiu després de batre el seu màxim rival, el Ciudad Real, per 26 a 33. Els blaugranes han estat superiors durant els 60 minuts de partit.

26 – Ciudad Real (12+14): Sterbik, Kallman (7), Fernández (-), Evdokimov (1), Abalo (2), Metlicic (-), Cañellas (2) – set inicial – Gull (1), Aguinagalde (3), García Parrondo (4), Entrerrios (-), Morros (3), Dinart 1)
33 – FC Barcelona Borges (20+13): Saric, Ugalde (7), Nagy (3), Jernemyr (-), Boldsen (-), Rocas (1), Oneto (1) – set inicial – Noddesbo (3), Tomás (1), Romero (5), Rutenka (7), Hansen (4), Igropulo (1)
Parcials cada 5 minuts: 0-4, 2-8, 5-12, 7-14, 10-16, 12-20 (descans) 15-21, 16-24, 18-27, 21-29, 24-31, 26-33 (final)
Àrbitres: Raluy López i Sabroso Ramírez

Seydou Keïta, la reconversió a la religió blaugrana

Seydou Keita besa el terra després de marcar un gol

Seydou Keita besa el terra després de marcar un gol

Quan la secretaria tècnica va fitxar Seydou Keïta, cap de nosaltres donàvem un duro per ell. A més a més, es va pagar un preu força elevat (15 milions d’€) per un jugador que ningú, o gairebé ningú, sabia de què jugava, i que l’únic que sabíem d’ell és que havia fet un golàs al Madrid engaltant un xut llunyà amb un efecte endimoniat en l’única temporada a Sevilla.

Però amb el pas del temps i sense fer soroll, Keïta ha anat trobant el seu lloc. Actualment és un fix a l’onze de Guardiola gràcies a la lesió d’Iniesta, i tot apunta que aquesta temporada serà la de la seva consagració. La baixa temporal del de Fuentealbilla li donen la titularitat. La força i l’energia que aporta a cada partit i les ganes que en demostra sempre fan que sigui un jugador, que com diu Guardiola, “amb el pas dels minuts es va menjant el camp i és difícil de controlar”.

L’inici de temporada del malià és el més sorprenent fins ara d’aquest nou Barça (juntament amb l’explosió de Pedro). Està aportant molt més que l’any passat en totes les facetes del joc, comença a jugar al primer toc com si s’hagués criat a la Masia, es mou amb precisió entre línies, fa mal a la defensa rival amb la seva visió ofensiva, i recupera la posició, la pilota i el que faci falta, amb una velocitat i unes ganes que encoratgen la resta de l’equip.

Per si fos poc, cada cop més entén i s’entén amb Xavi. Un jugador amb qui es van conèixer a les semifinals del Mundial sub-20 que es va jugar a Nigèria l’any 1999, en la que va ser la final anticipada d’aquell Mundial. Espanya guanyaria 1-3 a l’equip de Keïta (amb gol inclòs de Xavi), i aquell Mundial 4-0 al Japó. La delegació espanyola, es va negar a anar a l’entrega de trofeus del torneig, ja que l’organització va atorgar a Seydou el guardó de millor jugador en detriment de Xavi.

El malià està cridat a ser el quart centrecampista, darrera dels difícilment discutibles Touré, Xavi i Iniesta. Però igualment una peça bàsica d’una llarguíssima temporada, en què Guardiola només comptarà amb una plantilla amb 19 homes del primer equip. Aquest any Keïta, tornarà a gaudir d’un nombre molt alt de minuts. Sembla que s’hagi integrat de ple en la religió blaugrana. La seva nova segona religió.

Més informació del Mundial Sub-20 a Nigèria el 1999

Categories:Futbol Tags: ,

Amb el cap també es guanya

Ibrahimovic marca el primer gol com a blaugrana

Ibrahimovic marca el primer gol com a blaugrana

Primer partit del Barça a la Lliga 2009-10 i primera victòria. Tres punts que ja són al sac, després d’un partit poc brillant, on el més destacat és que els tres gols han estat marcats amb el cap.

El Barça s’ha avançat gràcies a un córner en curt que Bojan, sol al segon pal, ha rematat després que Keïta pentinés la pilota des del primer. Amb un domini de la pilota gairebé asfixiant, arribant en ocasions al 80% de possessió, el Barça no ha pogut crear gaires ocasions de gol, i s’ha limitat a tocar i tocar intentant trencar la defensa de l’Sporting. El segon gol, i quasi el de la sentència, ha arribat tocant el descans, aquest cop ha estat Keïta qui ha aprofitat una centrada d’Alves i també de cap ha batut Juan Pablo.

En la segona part la tònica ha continuat. Possessió aclaparadora pel Barça, intents de contra infructuosos de l’Sporting, i la sentència a falta de 8 minuts d’Ibrahimovic. El suec, també de cap, ha aconseguit el seu primer gol amb la samarreta blaugrana aprofitant una nova centrada de Dani Alves, com sempre molt actiu durant tot el partit.

En aquesta segona part, Maxwell i Bojan han hagut de ser substituïts per diferents problemes. El de Linyola sembla que estarà entre 15 i 20 dies de baixa degut a un ruptura fibril·lar a l’adductor de la cama esquerra. Pel que fa a Maxwell, sembla que es recuperarà en 3 o 4 dies.  El jove del planter Andreu Fontàs ha debutat a la Lliga.

3 – FC Barcelona
Valdés; Alves, Piqué (Fontàs, min.84), Puyol, Maxwell (Abidal, min.57), Sergio Busquets, Xavi, Keita, Pedro, Ibrahimovic i Bojan (Jeffren, min.80)
0 – Sporting Gijón
Juan Pablo, Sastre, Gregory, Botía, Canella, Michel, Diego Camacho (Bilic, min.57), De las Cuevas (Maldonado, min.71), Rivera, Diego Castro (José Angel, min.77) i Barral
Gols: 1-0: Bojan, min.18. 2-0: Keita, min.42. 3-0: Ibrahimovic, min.82
Àrbitre: Ramírez Domínguez. Grogues a Barral (min.27) i Rivera (min.70)
Estadi: Camp Nou (71.932 espectadors)

Dos títols en un plis plas, i Txigrinski fitxat

Dmitri Txigrinski presentat a Barcelona

Dmitri Txigrinski presentat a Barcelona

Dos de dos! El Barça ha començat fort la temporada i en poc més d’una setmana, i amb tan sols tres partits oficials jugats, ja ha aconseguit dos títols. Ho ha fet barrejant la tècnica i filosofia que el va portar l’any passat a guanyar el triplet, però també amb patiment, esforç, i picant tota la pedra necessària que feia falta en cada partit.

Si la Supercopa d’Espanya va començar magníficament amb la victòria a Bilbao (1-2), amb un futbol molt acceptable, i es va acabar amb un 3-0 a l’estadi amb un partit sense gaires lluïments, que va desembussar Messi amb una genialitat. La Supercopa d’Europa va ser tota una altra cosa; es va haver d’arribar a la pròrroga, i només un gran combinació entre Pedro i Messi, que va resoldre el canari amb mestria a les acaballes de la 2a part de la pròrroga va donar el títol de supercampió d’Europa.

Per cert, el central ucrainès del Shakhtar Dmitro Txigrinski, va jugar el seu últim partit amb els taronges, i dilluns que ve serà presentat amb el Futbol Club Barcelona. El central més desitjat per Guardiola arribarà dilluns a Barcelona on passarà el reconeixement mèdic i serà presentat com a nou jugador blaugrana. El fitxatge s’ha tancat al voltant dels 25 milions d’€, el jugador serà blaugrana durant els propers 5 anys i tindrà una clàusula de rescisió de 100 milions d’euros.

De moment ja en tenim 2…

Final Tornada de la Supercopa d’Espanya (23/08/2009)
3 – FC Barcelona
Valdés; Alves, Puyol, Piqué (Pedro, min.76), Maxwell; Xavi, Touré, Keita; Messi, Ibrahimovic (Bojan, min.71) i Henry (Busquets, min.75)
0 – Athletic Club
Iraizoz; Iraola, Ustaritz, X. Etxebarria, Koikili; David López (Iturraspe, min.60), Orbaiz, Gurpegui, Gabilondo; Etxeberria (Toquero, min.56) i Díaz de Cerio (Ion Vélez, min.46)
Gols: 1-0, min.50: Messi. 2-0, min.68: Messi (p): 3-0, min.72: Bojan
Àrbitre: Velasco Carballo
Estadi: Camp Nou (61.083 espectadors)

Final Supercopa d’Europa 2009 (28/08/2009)
1 – FC Barcelona

Valdés; Alves, Piqué, Puyol, Abidal; Touré (Sergio Busquets, min. 101), Xavi, Keita; Messi, Henry (Bojan, min. 97) i Ibrahimovic (Pedro, min. 79).
0 – Shakhtar Donetsk
Pyatov; Srna, Kucher, Chygrynskiy, Rat; Gai (Kobin, min. 78), Hübschman, Ilsinho, Willian (Aghahowa, min. 93); Fernandinho (Jadson, min. 77) i Luiz Adriano
Gols: 1-0, min. 115: Pedro
Àrbitre: Frank de Bleeckere (BEL)
Estadi: Louis II de Mònaco (18.000 espectadors)

La Supercopa a tocar (1-2)

El Barça, té aires de superioritat, i només pateix quan es despista una mica, així es podria resumir la victòria 1-2 d’ahir a San Mamés.
Xavi va orquestrar de manera exemplar, i Keita, Touré, Pedro i Bojan van ajudar en una circulació de pilota molt més alta, del que podria semblar amb aquests jugadors.
Alves segueix sobrat de forma, a vegades massa i tot. Els seus dos xuts de lluny mostren el seu excés d’energia, i la seva picabaralla amb Koikili, ho corroboren… ahir va anular Pedro a la primera meitat. Ha de saber qui té davant i com complementar-s’hi, però amb el pas del temps, ja s’entendran.
Potser el més preocupant, van ser els darrers 15-20 minuts de la primera part, en que l’Athletic no va deixar respirar el Barça, i el va acollar el que va poder… el gol va ser una mera anècdota, però s’haurà de començar a tenir en compte al jove De Marcos, que va fer tres trencades de cintura a Piqué, d’aquelles històiques.
Del partit d’ahir, a aprt de amb Xavi i la solidesa del bloc mostrada en la mjor part del partit, em quedo amb les bones sensacions ofensives mostrades per Keita, que va recordar el que va ser el millor mitja punta del món Sub-20, l’any en què Xavi, Gabri i Casillas es van proclamar campions del món de la categoria.

Com a curiositat, Alves va aparèixer amb orelles “noves”; cirugia estètica al canto. Se les ha enganxat al carni, i ja no les té sortides com abans…

1 – Athletic Club
Iraizoz; Iraola, Ustaritz, Ocio, Koikili; Susaeta, Orbaiz, Gurpegui, Gabilondo (Castillo, min.67); De Marcos (Toquero, min.60) i Llorente (Etxeberria, min.74).
2 – FC Barcelona
Valdés; Alves, Piqué, Puyol, Abidal; Touré, Xavi (Busquets, min,81), Keita; Pedro, Bojan i Henry (Jeffren, min.74).
Gols
1-0, min.44: De Marcos. 1-1, min.59: Xavi. 1-2, min.68: Pedro.