Archive

Posts Tagged ‘Núñez’

Tots els Presidents de la Història del FC Barcelona

Joan Laporta i Estruch

Laporta, un reconegut barcelonista que destaca per la seva joventut i pel seu catalanisme, va arribar a la presidència del Club després de la dimissió de l’anterior president, Joan Gaspart, a mitjans de febrer de 2003, i del president interí Enric Reyna, que també va dimitir del seu càrrec a principis de maig. Posteriorment, una Comissió Gestora presidida per Joan Trayter es faria càrrec del Club i convocaria unes eleccions que van convertir Joan Laporta en el president del canvi respecte els últims mandats barcelonistes.

Joan Laporta i Estruch, nascut a Barcelona el 29 de juny de 1962, és el soci número 27.869. Està casat amb Constanza i és pare de tres fills: Pol, Guillem i Joan. És soci fundador i titular del bufet LAPORTA & ARBÓS, Advocats Associats, i professor col·laborador en Seminari de Dret immobiliari i Registral de la Facultat d’Arquitectes Tècnics de La Universitat de Barcelona (UB).

President Anys
Walter Wild 1899-1901
Bartomeu Terrades 1901-1902
Paul Haas 1902-1903
Arthur Witty 1903-1905
Josep Soler 1905-1906
Juli Marial 1906-1908
Hans Gamper 1908-1909, 1910-1913, 1917-1919, 1921-1923, 1924-1925
Vicenç Reig 1908
Otto Gmelin 1909-1910
Francesc de Moxó 1913-1914
Joaquim Peris de Vargas 1914-1915
Àlvar Presta 1914
Rafael Llopart 1915-1916
Gaspar Roses 1916-1917, 1920-1921, 1930-1931
Ricard Graells 1919-1920
Enric Cardona 1923-1924
Arcadi Balaguer 1925-1929
Tomàs Roses 1929-1930
Joan Coma 1931-1934
Antoni Oliver 1931
Esteve Sala 1934-1935
Josep Sunyol 1935-1936
Comitè d’entrenadors 1936-1939
Joan Soler 1939-1940
Enrique Pineyro 1940-1942, 1942-1943
Josep Vidal-Ribas 1942
Josep Vendrell 1943-1946
Josep Antoni de Albert 1943
Agustí Montal i Galobart 1946-1952
Enric Martí 1952-1953
Francesc Miró-Sans 1953-1961
Enric Llaudet 1961-1968
Narcís de Carreras 1968-1969
Agustí Montal i Costa 1969-1977
Josep Lluís Núñez Clemente 1978-2000
Joan Gaspart i Solves 2000-2003
Enric Reyna Martínez 2003
Comisió Gestora 2003
Joan Laporta i Estruch 2003-??

Tornar

1957-Segle XXI – El Camp Nou canvia l’història

El Camp Nou (1957): el gran escenari

La infausta resolució del ‘cas Di Stéfano’ provoca el fitxatge del jugador argentí pel Real Madrid i la dimissió del president barcelonista, Enric Martí Carreto. El nou màxim dirigent del Club, Francesc Miró-Sans impulsa la construcció del Camp Nou, la inauguració del qual es fa el 24 de setembre del 1957. El nou estadi, que té una capacitat inicial de 90.000 espectadors, serveix de marc de les il·lusions d’un equip que acaba de guanyar la Copa del 1957 a l’estadi de Montjuïc i que té el suport de 49.000 socis. La conquesta de les Lligues 1958-59 i 1959-60 i les Copes de Fires 1957-1958 i 1959-60 es deu al segell del genial tècnic Helenio Herrera i a l’aportació de figures com Kocsis, Czibor, Evaristo, Kubala, Eulogio Martínez, Suárez, Villaverde, Olivella, Gensana, Segarra, Gràcia, Vergés i Tejada.
Aquesta constel·lació d’estrelles no té continuïtat a la dècada dels seixanta, un període de crisi esportiva (només es guanyen les Copes 1963 i 1968 i la Copa de Fires 1966) però alhora d’embranzida social: malgrat la sequera de títols, la identificació amb el FC Barcelona creix de manera superlativa en aquells anys, quan el ‘més que un club’ ja és una realitat: Per als socis, el Barça està per sobre de la cojuntura esportiva: l’adhesió als colors barcelonistes és la manera de defensar la identitat nacional catalana en una època dictatorial on tots els altres camins estan tallats.

Arriba Johan Cruyff

L’any 1971 el FC Barcelona conquereix la Copa i inaugura, a l’octubre, el Palau Blaugrana i la Pista de Gel. Dos anys després, el 1973, el fitxatge de l’holandès Johan Cruyff dóna lloc a la famosa ‘màquina de fer futbol’ (amb la davantera d’or que composen Rexach, Asensi, Cruyff, Sotil i Marcial) que guanya la Lliga 1973-74 amb una passejada militar. Així les coses, el Club, que amb 69.566 socis ja és l’entitat esportiva més poderosa del món, arriba al 75è Aniversari. Un dels artistes catalans més internacionals, Joan Miró, és l’autor del cartell commemoratiu d’aquesta important efemèride.

Comença l’etapa de Josep Lluís Núñez

Guanyada la Copa del 1978, el 6 de maig d’aquell any Josep Lluís Núñez accedeix a la presidència del Club amb un missatge de renovació. Des d’aleshores, el Club ha experimentat un creixement notable, amb un gran sanejament econòmic, una forta expansió social (augment considerable del número de socis i de Penyes), i patrimonial (inauguració del Miniestadi i successives remodelacions de l’Estadi), a la vegada que presenta un palmarès envejable.
Copa d’EuropaDins d’aquesta brillant trajectòria esportiva, cal destacar la Recopa del 1979, amb 30.000 barcelonistes desplaçats a la final de Basilea; la Lliga 1984-85, guanyada de forma aclaparadora sota les ordres del tècnic anglès Terry Venables; l’època del Dream Team (1990-94), amb Johan Cruyff com a entrenador, quan es guanyen quatre Lligues consecutives i la Copa d’Europa, el 20 de de maig del 1992, a Wembley; els tres títols guanyats (Recopa, Copa i Supercopa d’Espanya) pel ‘míster’ anglès Bobby Robson a la temporada 1996-97 i les dues Lligues consecutives (1997-98 i 1998-99) conquerides per Louis Van Gaal en la seva primera etapa al Club. Van Gaal, a més, assoleix el doblet l’any 1998 (Lliga i Copa) 39 anys després de l’últim aconseguit.
Les figures d’aquesta època recent han estat Migueli, Sánchez, Carrasco, Schuster, Urruti, Maradona, Zubizarreta, Lineker, Bakero, Begiristain, Amor, Koeman, Laudrup, Ferrer, Stòitxkov, Guardiola, Romario, Sergi, Abelardo, Ronaldo, Luis Enrique, Figo, Rivaldo, Kluivert, Puyol i Saviola.
La celebració del Centenari del Club (1999), que compta amb Antoni Tàpies com a autor del cartell oficial, constitueix una brillant efemèride que serveix de punt d’enllaç entre un passat gloriós i un present ple d’il·lusions. El 23 de juliol del 2000 Joan Gaspart accedeix a la presidència del Club. i s’obre una nova etapa al Club amb l’actual construcció de la Ciutat Esportiva Joan Gamper a Sant Joan Despí.

El Club del segle XXI: el balanç

Amb una dimensió social, cultural i esportiva cada cop més gran, actualment el FC Barcelona continua sent la societat esportiva més important del món. L’equip de futbol és l’únic del continent que ha estat present de forma ininterrompuda a les competicions europees des de la seva creació el 1955, ostenta la condició de rei de la Recopa amb quatre títols i és el Club que més vegades ha guanyat el Campionat de Copa, un total de 24. Les seves seccions (bàsquet, handbol, hoquei patins, atletisme, hoquei, hoquei gel, patinatge artístic, futbol sala, rugbi, beisbol, voleibol i futbol femení) han assolit nombrosos èxits estatals i internacionals.

Tornar