Arxius

Posts Tagged ‘Camp Nou’

Curiositats futbolístiques: Els més grans i buits estadis del món

Avui comencem una secció que esperem donar-hi llarga continuïtat, dada la meva passió per aquests temes. Es tracta de reculls de curiositats futbolístiques de tot tipus, que anirm explicant, i intentant documentar de la millor manera possible.

La primera, la traiem d’una columna del diari The Guardian anomenada “The Knowledge”, de la seva secció d’esports. En aquesta secció, els lectors envien preguntes inversemblants, que els redactors intenten respondre de la millor manera possible.

Doncs bé, una de les qüestions va ser quin és el record de buidor en un estadi de futbol. Si, si, tal com ho llegiu. En un temps, on la gent s’obsessiona per quin equip és capaç d’omplir més el seu estadi, ells ens responen, quin ha estat l’estadi que ha aconseguit tenir més seients buits en un partit de competició oficial.

Top Ten d’estadis més buits

10. Yokohama Marinos – 51.207
“La capcitat del Nissan Stadium (també dit Yokohama International Stadium) és de 72.372,” ens diu Richard Finch, “i ha estat utilitzat pel Yokohama Marinos des del 1998, amb una assistència mitjana de 19.165 espectadors. Una ràpida resta, ens dóna la inusual xifra de 51.207 seients buits.” No és un mal esforç, però podria ser millor…

9. FC Amsterdam – 64.500
“Als anys 70, l’FC Amsterdam va jugar a l’Eredivisie. Els seus partits com a local eren a l’Estadi Olímpic a Amsterdam. Solien jugar davant un grapadet de gent. Al setembre del 1977, per exemple, van perdre 1-3 davant del FC Twente davant de 1.500 espectadors. Al cap de pocs mesos, al mateix estadi es va jugar la final de la Recopa d’Europa entre l’Hamburg i l’Anderletch al mateix estadi, davant d’uns 66.000 espectadors.”

8. Juventus – 68.763
“Tenint en compte que no ens fixarem en els nombrosos partits jugats a porta tancada,” diu Simon Halstead (i és cert, ja que no hi ha públic en un partit de porta tancada, i busquem estadis amb molt poc públic), “m’agradaria recordar un partit de la Coppa d’Itàlia entre la Juventus i la Sampdoria la temporada 2001-02. Només s’hi van reunir 237 espectadors. Delle Alpi, amb una capacitat de 69.000 seients, en va tenir 68.763 de buits.”

7. Hertha Berlin – 73.000 (aprox.)
“Encara que no puc proporcionar gaires detalls,” diu Alex Jäkel, “reconec que l’Hertha de Berlin als ays 80 seria un exemple de primera.” Efectivament, els enfrontaments de l’Hertha als 80 deixaven uns quants seients lliure. Quant l’Hertha va baixar a la 2.Bundesliga l’any 1986, l’assistència va baixar fins al 1.800, deixant aproximadament uns 73.000 seient lliures.

6. Borussia Dortmund reserves – 79,028
Deixem que en Martin Tobbut ens expliqui la història. “L’últim dissabte es va disputar un partit de la Tercera Divisió Nord a Alemanya, l’equip de reserves del Borussia Dortmund visitava el camp del Wuppertal. Normalment, aquests equips juguen als vells camps dels equips, o als camps d’entrenament -en el cas del Borussia, a Rote Erde, que té 3.000 seients i una capacitat total de 22.000 espectadors, tots al descobert. Mirant les imatges de TV, sembla ser que un fort vendaval, va fer que aquell partit fos traslladat al Westfalenstadion, fent que els 1.680 espectadors que havien pagat per veure aquell partit, fossin allotjats en un estadi amb capacitat per 80.708 espectadors. És a dir, hi havia 79.028 seients buits.”

5. Torpedo de Moscou – 80,000+
“En el fons no m’avergonyeix gaire, però el meu equip, el Torpedo de Moscou, crec que pot tenir el dubtós honor de ser el primer,” escriu Leonid Mironov. “Ells juguen al Luzhniki Stadium que té una capacitat per 84.000 espectadors i escaig. Les dues últimes temporades, l’assistència mitjana va estar al voltant dels 3.000-4.000 espectadors. Això deixa uns 80.000 seients lliures de mitjanes. Estic quasi convençut que nosaltres podem guanyar aquesta petita competició (tot i que m’encantaria estar equivocat).” Leonid, tu estàs equivocat. De fet, ni t’hi acostes. Segueix llegint.

4. Istanbul Büyüksehir Belediyespor (Istanbul BBS) – 81,000 (aprox.)
Chris Wade té una oferta millor des d’Ankara. “Ells no donen dades oficials de l’assistència als partits de la Super Lliga Turca per alguna raó,” escriu, “però, el 9 de desembre del 2007, vaig sentir en una emissora de ràdio que l’Istanbul BBS vs Genclerbirligi, s’estava jugant a l’Estadi Olímpic Ataturk d’Istanbul. El locutor va dir que ell podia veure un total de 6 espectadors, en els 81.283 seients que té l’estadi. Eren uns quants més que això, però no deurien superar la cinquantena veient l’apassionant empat 0-0.” Les proves gràfiques, indiquen hi havia uns 200 seguidors, però tot i això, segueix sent un estadi molt i molt buit.

3. Leeds United vs VfB Stuttgart – 90,000 (aprox.)
Joe Skinner, Doug Kirkpatrick i Andrew Limb ens han enviat un mail amb l’històric partit entre el Leeds United i el VfB Stuttgart de Champions League, disputat al Camp Nou el 1992. L’Stuttgart va alinear un jugador sense permís durant la segona part de l’eliminatòria que va empatar 4-4 en el global (l’Stuttgart va passar a la pròrroga), la UEFA va obligar els dos equips a jugar-se l’eliminatòria a partit únic a camp neutral, i el camp del FC Barcelona en va ser l’escollit. No hi ha ningú, que sigui capaç de determinar la capacitat exacte de l’estadi en aquella època, abans de la remodelació per fer-lo tot amb seients, però el que és segur és que rondava els 100.000 espectadors. Això deixaria uns 90.000 seients buits quan Carl Shutt (Leeds) donava el pas als anglesos, davant de només 7.400 espectadors.

2. Necaxa – 118,000 (aprox.)
Ja entrem a xifres de 6 dígits. “Vaig viure a México DF des del 1995 al 2002, i mentre era allà, anava a veure tots els equips locals,” diu Iain Pearson. “El més surrealista va ser veient que el Nexaca jugant els seus partits com a local a l’estadi Azteca (amb una capacitat per 120.000 espectadors). Si jugaven contra un equip de fora de la ciutat i entre setmana, tenien sort, si aconseguien reunir la increïble “multitud” de 2.000 espectadors. Deixant 118.000 seients lliures.”

Bon intent, però el guanyador és…

1. Thames Association FC – 119,531
Neal Martin ens presenta: West Ham Stadium. Thames Association FC (Tamesis Assoc. FC) probablement té el rècord d’assistència més baixa de la història de les Lligues de Futbol quan 468 espectadors van passar els torns d’accés, per veure el Thames jugar contra el Luton el desembre de 1930. Es parla que l’estadi permetia l’assistència aproximada de 120.000 espectadors (en funció de les fonts), és a dir, que va deixar 119.531 entrades sense vendre’s.

John Ashdown i Les Roopanarine
Dimecres 12 de Març del 2008
guardian.co.uk

Anuncis

Quan la jornada de reflexió, és el dia de després

Ahir coincidien la jornada d’eleccions, i partit de lliga al Camp Nou. Era un partit crucial, jugaven segon contra tercer, i a més a més, el Barça es veia obligat a guanyar per no deixar escapar un Madrid, que a empentes i rodolons, havia guanyat l’Espanyol, després del dur cop de l’eliminació a la Champions.
Havia de ser un dia de festa i reivindicació per una plantilla amb l’orgull ferit després del revés del Calderón, de satisfacció per ser l’únic representant de la Lliga a la Champions, havia de ser un dia d’emocions, d’escrutinis, i de molts i molts números, i de més i més estadístiques. Però ahir, el Barça no estava per tanta cosa, i es va veure superat pels esdeveniments.
La pluja i el fred va fer que molts socis es quedessin a casa. L’equip va sortir tens, però una tensió negativa, una tensió provocada per l’apatia, i la falta de mobilitat i frescor en l’atac ens va portar a un carreró sense sortida. Els defenses del Vila-real es mostraven infranquejables, i el Barça es veia incapaç de crear perill. I per si fos poc, la defensa, en les poques ocasions que ho havia de fer, es mostrava insegura i titubejant.
Amb aquest panorama, els grocs es van avançar de penal. I tot i un petit rampell d’orgull comandat per la gent de la casa, Xavi golejant novament, i Iniesta multiplicant-se per infinit per suplir la desídia dels seus companys, no es va poder evitar una derrota dolorosa.
La imatge de l’equip, i l’oportunitat perduda, fan que el dia de reflexió, que en unes eleccions es produeix el dia abans de la jornada electoral, ens toqui muntar-nos-el el dia següent. Jugadors, tècnics i afició hem de reflexionar sobre moltes coses.
Tots hem pecat d’actitud; els jugadors no es van aplicar, els tècnics no van reaccionar (no van ni esgotar els 3 canvis) i l’afició, per 4 gotetes, i un horari més aviat dolent, no va omplir un camp que en un partit tan transcendent, havia d’haver ajudat una mica més l’equip.
Només demano que es treguin l’orgull que porten dins. I que per poc que sentin els colors, busquin la seva dignitat individual com a jugadors per buscar el millor per l’equip, el millor per ells mateixos, i es dediquin a picar pedra, com havien fet fins a l’anada de la semifinal de la copa del rei.

Reflexionem-hi tots, perquè sinó aquest any, encara serà més dolorós que l’anterior.

Categories:Futbol Etiquetes: , , ,

Apa, ja m'he quedat descansat!

Put.a merda, de put.a merda, del bacallà (que ni va jugar), de la toia gorda sense cinteta, del rollito primavera de celles gordes, dels dos negratas k corrien tan i ahir no sabien ni on eren, dels centrals k no s’anticipen ni a una palmera, i pu.ta merda el rizitos de oro, cap d’escombra i foses nasals com un volcà del 15!!!!!
Ojala es morin tots, i se’ls hi icendiin les cases i hagin d’anar a viure a les put.es suites de luxe d’algun hotel pijo al que m’agradaria estampar-hi alguna avioneta, només per veure si els hi puc trencar el turmell i es tiren mil anys de baixa, i hem de buscar substituts en un mercat d’hivern on el millor que podem comprar és una merd.a de pinya colada!
Els posava tots en uns grans megatzems a embolicar regals de nadal!!!

Ala, a cascar-la!

El Nou Camp Nou

Dissabte pasast es va presentar al Camp Nou, el projecte de remodelació de l’Estadi del FC Barcelona. Com a soci i abonat que sóc del Barça, vaig asssitir a la festa de celebració dels 50 anys de l’actual estadi.
Són molts anys des de l’última remodelació del camp, i ja començava a necessitar una canvi d’imatge. La directiva va organitzar un concurs públic, i dijous es va anunciar qui en seria l’arquitecte.
L’arquitecte escollit va ser Norman Foster, uns dels arquitectes amb més renom internacional, i d’ells se n’esperava un estadi diferent, modern i innovador, capaç d’acollir els millor i més grans partits de futbol del món.
Dissabte, finalment es va mostrar l’avant-projecte de Foster. Un Camp Nou enginyós, que el Club i el propi arquitecte, han venut com el projecte del millor camp del món.
La meva opinió, és una mica diferent. Com a gran aficionat al futbol, i més concretament als estadis dels principals equis del món, crec que és un camp molt poc original. La seva imatge exterior em recorda massa a estadis ja existents i futurs, com ara l’Allianz Arena, el nou estadi del València, o el nou estadi de l’Athletic de Bilbao.
Sent un arquitecte amb tan renom, i obres tan destacades i modernes com la Swiss Re-Tower de Londres, la Torre de Collserola o el Metro de Bilbao, crec que aquesta és massa vulgar, massa semblant, i pocs trets diferencials respecte als altres estadis.
Tot i així, no negaré que probablement quedarà una estadi impactant, modern i il·lusionador. Us en deixo algunes imatges extretes de la web oficial del Futbol Club Barcelona (fcbarcelona.cat).