Archive

Posts Tagged ‘Iniesta’

Golàs Salvador de Pedro

El Barça va aconseguir una treballadíssima victòria a casa contra l’Almeria per només 1-0. El partit el va decidir una acció individual de Pedro, que es va girar a l’interior de l’àrea i va clavar la pilota a l’escaire. Era el minut 31, però el marcador ja no es mouria en tota la nit.

L’Almeria va plantejar un partit molt defensiu amb marcatges a l’home a Xavi i Iniesta, cosa que va dificultar molt la circulació de pilota blaugrana. Amb els migcentres tapats, ni Messi, ni Ibrahimovic van poder disposar de bones ocasions per augmentar l’avantatge.

El Barça, es consolida com a líder en solitari, després de la derrota del Madrid al camp del Sevilla (2-1).

1 – FC Barcelona: Valdés; Alvés, Márquez (Piqué, min.60), Puyol, Maxwell, Sergio Buquets (Keita, min.75), Xavi, Iniesta, Messi, Pedro (Touré Yaya, min.75) i Ibrahimovic.
0 – UD Almería: Diego Alves; Michel, Pellerano, Acasiete, Cisma, Ortíz (Soriano, min.79), Bernardello, Chico, Guilherme, Crusat (Nieto, min.73) i Uche (Piatti, min.66).
Gols: 1-0, Pedro: min.31.
Àrbitre: Velasco Carballo. Grogues a Xavi (min.20), Ortiz (min.37), Bernadello (min.45), Crusat (min.45), Iniesta (min.78) i Puyol (min.79).
Estadi: Camp Nou (74.177 espectadors)

Categories:Lliga Etiquetes: , , ,

Victòria grisa i treballada

30/09/2009 1 comentari
Messi celebra el seu primer gol de la Champions 2009/10

Messi celebra el seu primer gol de la Champions 2009/10

S’aconsegueix el liderat guanyant (2-0) al líder del grup (Dinamo), s’aconsegueix el liderat, marca l’estrella (Messi), l’altre crack (Ibra) fa l’assistència del segon a un jove de la pedrera (Pedro), i tot i així no estem contents. això és el que fa gran aquest Barça.

Golegi o guanyi per la mínima, l’entrenador no para d’exigir més als seus jugadors. I ahir s’hi va sumar l’afició, que tot i mostrar un excel·lent comportament tot el partit, va haver de marxar decebut de l’Estadi perquè l’equip no havia estat fi.

I és que quan les triangulacions Alves, Messi i Xavi no surten fins a la mitja hora de la primera meitat, és que alguna cosa falla. Ahir, la sort es va aliar amb el Barça. Els rebots i la mala fortuna del Dinamo van impedir que s’avancés al marcador. En canvi, una passada d’Iniesta (que tornava a la titularitat) massa fluixa, rebotava en un defensa i quedava morta perquè Messi, superant dos defenses, l’ajustés al pal curt (min. 25).

El Dinamo es va mostrar molt incisiu tot el partit, el rejovenit Shevchenko va fer treballar més de l’esperat Piqué i Puyol, però per unes coses o altres, no van poder materialitzar en gols la incomoditat que van crear a l’equip blaugrana.

En la segona meitat, el Barça va dominar més la pilota per evitar tants contraatacs ucraïnesos, però aquest domini no el va poder convertir en perill. I va haver de ser el suplent Pedro, aprofitant una assistència d’Ibrahimovic, qui amb un xut ajustadíssim al pal dret aconseguís donar la tranquil·litat necessària a falta de poc més d’un quart d’hora per acabar.

A destacar el suec, que va completar un dels millors partits amb la samarreta blaugrana, entrant molt en joc, i combinant amb facilitat amb tots els seus companys. Puyol i Abidal van fer un pas endavant en la línia defensiva, i Guardiola els va reconèixer la feina feta en la roda de premsa posterior al partit. Pedro, va tornar a desmuntrar perquè Guardiola li dóna tants minuts, i Xavi, tot i no ser tan regular com sempre, va tornar a oferir un recital de grans passades.

2 – FC Barcelona: Valdés; Alves, Puyol, Piqué, Abidal; Touré (Busquets, min.67), Xavi, Keita; Messi, Ibrahimovic (Jeffren, min.84) i Iniesta (Pedro, min.46).
0 – Dinamo Kiev: Shovkovskiy; Eremenko, Khacheridi, Leandro Almeida, Magrao (Betao, min.73); Yussuf (Ghioane, min.46), Vukojevic; Gusev (Ninkovic, min.85), Shevchenko, Yarmolenko; y Milevskiy.
Gols: 1-0. Min.25, Messi. 2-0. Min.76, Pedro.
Àrbitre: Bjorn Kuipers (HOL). Grogues a Magrao (min.36) i Leandro Almeida (min.55)
Estadi: Camp Nou (68.221 espectadors)

Grup F
FC Barcelona 4
Internazionale 2
Dynamo Kiev 1
Rubin Kazan 1

Amb els cracks tot és més fàcil

El Barça mostra la seva cara més sincera a Getafe, i guanya gràcies als seus autèntics cracks. Guardiola va començar el partit amb una “cruyffada”, va col·locar d’extrems Jeffren i Pedro, i va fer debutar Txigrinski, deixant a la banqueta Henry, Alves, Iniesta i Messi.

Amb aquest plantejament tan peculiar, a l’equip li va costar molt entrar en joc i crear perill. I només dues accions d’Ibrahimovic i Keita, respectivament, van inquietar una mica a Osky (Ustari). En canvi, el Getafe es sentia còmode i va arribar a fer dos pals, plantejant un partit molt disputat i poc vistós.

Aleshores, Guardiola va recórrer als cracks; al minut 58 va donar entrada a Messi i a Iniesta, que reapareixia després de més de 100 dies de baixa provocats per aquella lesió que quasi l’aparta de la final de Roma. Jeffren i Pedro van deixar el seu lloc a les dues perles de la Masia, i el futbol blaugrana es va dinamitzar d’una manera espectacular. Els dos petits cracks blaugranes, van tornar l’alegria al joc blaugrana. I amb les combinacions curtes al primer toc i constants canvis de posició, van acabar per marejar els madrilenys.

Ibrahimovic feia el primer gol al minut 66, aprofitant una centrada baixa d’Abidal, posant la punteta del peu i creuant-la al pal llarg d’Ustari. I Messi, 9 minuts més tard, rematava de cap un centre magistral de “cop al bot” d’Ibrahimovic, després d’un llarguíssim canvi de joc de Dani Alves que el suec havia baixat amb el pit.

Amb el 0-2 al marcador, el partit es va convertir en pur tràmit, i el Barça es va poder endur els 3 punts de Getafe.

0 – Getafe CF: Ustari; Cortés, Rafa, “Cata” Díaz, Mané; Pedro León (Manu del Moral, min. 66), Adrián (Pedro Ríos, min. 78), Celestini, Parejo (Casquero, min.58); Albín i Soldado.
2 – FC Barcelona
: Víctor Valdés; Puyol (Alves, min. 67) Piqué, Txigrinski, Abidal; Keita, Touré, Xavi; Jeffren (Messi, min. 58), Pedro (Iniesta, min. 58) i Ibrahimovich.
Gols
: 0-1, min. 66: Ibrahimovich. 0-2, min. 75: Messi.
Àrbitre
: Iturralde González. Grogues a Keita (min. 51) i Soldado (min. 77).
Estadi
: Coliseum Alfonso Pérez (15.000 espectadors)

Quan la jornada de reflexió, és el dia de després

Ahir coincidien la jornada d’eleccions, i partit de lliga al Camp Nou. Era un partit crucial, jugaven segon contra tercer, i a més a més, el Barça es veia obligat a guanyar per no deixar escapar un Madrid, que a empentes i rodolons, havia guanyat l’Espanyol, després del dur cop de l’eliminació a la Champions.
Havia de ser un dia de festa i reivindicació per una plantilla amb l’orgull ferit després del revés del Calderón, de satisfacció per ser l’únic representant de la Lliga a la Champions, havia de ser un dia d’emocions, d’escrutinis, i de molts i molts números, i de més i més estadístiques. Però ahir, el Barça no estava per tanta cosa, i es va veure superat pels esdeveniments.
La pluja i el fred va fer que molts socis es quedessin a casa. L’equip va sortir tens, però una tensió negativa, una tensió provocada per l’apatia, i la falta de mobilitat i frescor en l’atac ens va portar a un carreró sense sortida. Els defenses del Vila-real es mostraven infranquejables, i el Barça es veia incapaç de crear perill. I per si fos poc, la defensa, en les poques ocasions que ho havia de fer, es mostrava insegura i titubejant.
Amb aquest panorama, els grocs es van avançar de penal. I tot i un petit rampell d’orgull comandat per la gent de la casa, Xavi golejant novament, i Iniesta multiplicant-se per infinit per suplir la desídia dels seus companys, no es va poder evitar una derrota dolorosa.
La imatge de l’equip, i l’oportunitat perduda, fan que el dia de reflexió, que en unes eleccions es produeix el dia abans de la jornada electoral, ens toqui muntar-nos-el el dia següent. Jugadors, tècnics i afició hem de reflexionar sobre moltes coses.
Tots hem pecat d’actitud; els jugadors no es van aplicar, els tècnics no van reaccionar (no van ni esgotar els 3 canvis) i l’afició, per 4 gotetes, i un horari més aviat dolent, no va omplir un camp que en un partit tan transcendent, havia d’haver ajudat una mica més l’equip.
Només demano que es treguin l’orgull que porten dins. I que per poc que sentin els colors, busquin la seva dignitat individual com a jugadors per buscar el millor per l’equip, el millor per ells mateixos, i es dediquin a picar pedra, com havien fet fins a l’anada de la semifinal de la copa del rei.

Reflexionem-hi tots, perquè sinó aquest any, encara serà més dolorós que l’anterior.

Categories:Futbol Etiquetes: , , ,