Archive

Posts Tagged ‘Henry’

Els canvis donen una victòria merescuda

Messi senvà de Weligton

Messi s'envà de Weligton

Ni l’àrbitre, ni les lesions, ni el mal estat de la gespa, ni el joc dur del rival, ni la inoperància arbitral, van poder derrotar un Barça que avança sòlid en la competició de la regularitat. L’equip de Guardiola, va tornar a demostrar per què és l’actual campió de Lliga, d’Europa i de tot allò que li posen davant.

L’equip va sortir una mica esporuguit, i es va deixar mossegar massa per un Màlaga elèctric. Unes mossegades, no de joc, sinó de duresa. L’equip andalús pressionava a dalt, i intentava tallar constantment el joc blaugrana, i ho aconseguia. Amb faltes constants, al Barça li costava trenar jugades amb cert criteri, i s’estavellava una vegada i una altra contra l’espesa pressió blanc i blava. No va ser fins al minut 20 que el Barça es va acostar amb cert perill, amb una centrada que ni Henry ni Pedro van encertar a rematar. Va ser aquest el punt culminant del partit. El francès, intentant rematar es va lesionar, i va haver de ser substituït per Ibrahimovic.

El suec, amb un esquinç al turmell, només va trigar 10 minuts en marcar. Des la seva entrada, el Barça va començar a combinar amb intel·ligència, el buscaven per fer de pivot, ell es movia amb intel·ligència, i permutava amb Messi, deixant-li el carril central perquè l’argentí fes mal. En una triangulació perfecta de Keita, Xavi i Messi, l’argentí la va picar per sobre la defensa andalusa, i Ibracadabra no va perdonar.

A partir d’aquell moment, el Barça es va poder treure de sobre la pressió asfixiant, va començar a augmentar la possessió de la pilota, i va disposar d’ocasions per fer el segon. Cap de molt clara, però sempre intimidant un Màlaga sense recursos ofensius. En la segona part va continuar la tònica del final de la primera meitat; amb altes possessions de pilota, i un control absolut del partit.

Però la desgràcia es va cebar amb l’equip de Guardiola, Txigrinski va haver de demanar el canvi per un cop a la ròtula (estarà de baixa 3 setmanes). Piqué el va substituir, i en la primera pilota que va tocar, va fer el segon gol. A partir d’aquí, només la incompetència arbitral, i la mala sort, van fer que el Barça no marxés de Màlaga amb cinc o sis gols. Tres clars penals de Weligton, dos sobre Messi i un sobre Piqué, al que va agredir a la sortida d’un córner haguessin pogut permetre una golejada blaugrana, però l’àrbitre no en va veure ni un.

El Barça segueix co-líder, empatat a 15 punts amb el Madrid. Els dos grans, es perfilen com a únics candidats al títol, amb permís del Sevilla, l’únic equip que els podria fer ombra.

0 – Málaga CF: Munúa; Gámez, Cuadrado, Weligton, Manu; Juanito, Xavi Torres; Fernando (Valdo, m. 46), Obinna, Duda (Luque, m. 76); i Baha (Forestieri, m. 56).
2 – FC Barcelona: Valdés; Alves, Puyol, Txigrinski (Piqué, m. 55), Abidal; Xavi, Touré (Busquets, m. 78), Keita; Messi, Henry (Ibrahimovic, m. 28) i Pedro.
Gols: 0-1. M. 38. Ibrahimovic. 0-2. M. 58. Piqué.
Àrbitre: Delgado Ferreiro. Grogues a Baha, Touré, Duda. Vermella directa a Luque (m. 85) i va expulsar Tito Vilanova.
Estadi: La Rosaleda (25.000 espectadors)

Vergonya social!

Dissabte a la nit ho vaig engegar tot a la merda, i després me’n vaig haver de penedir. La meva histèria em va trair, però el que acabava de veure, m’havia posat el cor a 100, i ple d’indignació.

El derbi Espanyol-Barça em va superar, i em va posar de mala llet. Els brètols van tornar a fer acta de presència, i per si fos poc, amb permís de les autoritats. Com pot ser que, envoltats de mossos antidisturbis, una colla de tòtils siguin capaços de llençar bengales a l’afició rival?

Que les entressin a l’estadi ho veig factible. A tots els partits que he anat durant la meva vida (i en són molts), he pogut entrar el que he volgut, utilitzant una mínima picardia. I si jo aconsegueixo passar les ampolles d’aigua amb tap (cosa prohibida absolutament!), aquests són capaços d’entrar el que faci falta.
De qui és o de qui no és la culpa no ho sé… és molt difícil de dir, però segur que es podia haver fet millor. Però igual que es podia haver fet millor, també es podria buscar la unitat a l’hora d’assumir tots la seva part de culpa, la que sigui, però tots en tenen.

Però tornem al tema. Els brètols em van posar els nervis a flor de pell, però els jugadors del Barça em van acabar de crispar. No pot ser que celebrin els gols amb l’afició que l’acabi de fer ben grossa, no pot ser! I no em valen les excuses de que els jugadors al camp, no són conscients de “tot” el que passa a les grades, perquè els de la banqueta, o els que s’escalfaven si que en van ser conscients, i ho podien haver dit i/o evitat! A part, de que no es para un partit perquè sí, i els de la banqueta, o qui sigui ho podria haver comentat, si és que no ho van fer.

No pot ser que jugadors com Henry o Eto’o, facin el que van fer dissabte. Un, ha estat el gran promotor de la campanya contra la violència i el racisme a Europa, i l’altre, a Espanya. Fins i tot Eto’o, amenaçant de marxar d’un camp de futbol per crits racistes… doncs senyors Eto’o i Henry, dissabte era el moment de marxar del camp en desacord a una grada, que presumia de ser blaugrana, provocant la vergonya de la resta d’aficionats que sentim aquests mateixos colors o la mateixa passió pel futbol en general.
Només apuntaré que alguns jugadors de l’Espanyol, van anar a demanar als seus seguidors que no envaïssin el terreny de joc com va estar a punt de passar. Això, és el que jo considero implicació contra la violència i el racisme, això és el que marca un club, i del bàndol blaugrana, per “molt més que un club” que som, no ho vaig veure! Només vaig veure el president emprenyat defensant-se d’acusacions bastant lamentables i incongruents.

De l’àrbitre, no hi entraré en excés. Va ser un partit complicat, i potser no va estar tot l’encertat que podria haver-ho estat, però tampoc crec que influís en el resultat final, ja que si es va equivocar, ho va fer més o menys a parts iguals.

Bé, esperem que tot això no es torni a repetir. Que els brètols s’oblidin del futbol i es dediquin a conrear fems. Que els jugadors no tornin a posar la pota com van fer dissabte. Que els presidents no es posin tan impertinents l’un amb l’altre. Que els àrbitres, i la Federació Espanyola, d’una vegada per totes, professionalitzin l’arbitratge, i el millorin tan com puguin. I que, d’una vegada per totes,puguem gaudir del futbol sense violència ni violents.

Passadís, errors i comiats

El Barça cada dia va a pitjor, i el partit d’ahir va ser tirant a penós. El que em sap més greu de tot, és que molt em temo, que diumenge no es farà l’homenatge que caldria fer-li al Rijkaard.
D’ahir es pot salvar l’inici del partit (fins i tot el passadís xD), fins el canvi de Gudjohnsen, i atribuint els 2 primers gols a cantades arbitrals que en altres temporades ens haguessin indignat, es podria dir que la primera part va ser mínimament digna. Alguns jugadors sembla que han tornat a agafar la forma, com Abidal, que després de 4 o 5 trucades al preparador físic de l’Olympique de Lió, torna a ser una màquina, i alguns, que s’ho fan tot sols, com Messi que sol fa més que els altres 9.
La resta infumable… el canvi suïcida de Guddy, va ser trist i desafortunat (marginant un jugador que mai s’ha amagat). El comportament de l’equip en general a la segona part pobre i indigne d’aquest club. L’actitud del senyor Henry (excepte a la jugada del gol) denunciable. La inoperància dels “nens” preocupant… espero que sigui una cosa psicològica provocada per una situació puntual, però ahir Bojan estava extremadament fallón, i Dos Santos… ai Dos Santos! quasi que el cedim, ja! Fins i tot, Xavi, Puyol i Valdés, semblaven superats pel moment.
4-1, a 18 punts, i amb un aire d’estar sotmesos a l’efecte xuclador d’un forat negre que no se sap on ens portarà.

I després (o abans, depèn de com es miri) el tema de’n Guardiola. La Junta, la torna a cagar (si amb aquesta paraula tan poc fina). Anuncia/filtra el relleu de Rijkaard per en Pep en mal moment, sense fer-ho del tot oficial, abans d’un partit importantíssim, fins i tot, pel propi Pep i per la seva futura vida d’entrenador del primer equip. I, en definitiva, torna a portar-se malament amb gent, amb persones, que han treballat i s’han esforçat per portar el Club al més alt. Rijkaard, i la gent dels cos tècnic que plegaran, han treballat (amb més o menys encert), durant cinc anys al màxim, i crec que ells mereixen un homenatge, un sentit homenatge de tots nosaltres, i puntualitzant, jo ho personificaria en Rijkaard.
La seva bondat, el seu to conciliador (a vegades excessiu), la seva gran protecció pels jugadors (cosa que crec imprescindible, en diferent mesura, però necessària), i un llarg etcètera, d’un home amb un caràcter que m’has fascinat. El seu futbol guanyador, ofensiu, poc tàctic, on es prima al talent, i on els esforços es fan a l’últim terç de camp, m’ha enlluernat.
Pot ser la seva lectura dels partits “online” (al moment) no ha estat la més encertada, però els resultats l’avalen, i el permetran entrar, amb lletres d’or, al llibre dels entrenadors més prolífics de la nostra entitat.

Per tot això i molt més, Gràcies Frank! Sempre et portarem al Cor!

PD: Per cert, espero que aquest proper diumenge, al darrer partit a l’Estadi se l’homenatgi com es mereix, per molt malament que ho hagin fet els jugadors a Madrid.