Archive

Posts Tagged ‘FC Barcelona’

Roma, la Champions, un gran viatge…

No en sé el per què, ni el com, ni em puc explicar gaire, perquè la lògica en aquets casos s’escapa de les meves mans. Però dimecres, després de guanyar la nostra tercera Champions, al meu cap es va dibuixar la silueta d’una noia, vestia de blaugrana, estreta de cintura, més ampla de pit i amb els brassos en forma de fallera, mirant-me seductorament… l’hagués abraçat, petonejat i estimat… fins que jo mateix em vaig adonar que l’èxtasi em provocava deliris i al·lucinacions. I és que l’alegria i bogeria desenfrendada que provoca aquest Barça desafia totes les lleis de la lògica.
No vaig plorar ni una gota durant les tres hores que vaig ser a l’Olimpico di Roma, ni en les divuit del viatge de tornada, en canvi ahir al Camp Nou, me’n vaig fer un fart durant les quatre hores de la celebració. A cada moment, se’m feia un nus a la gola, se’m congestionava el nas, i se m’omplien les galtes de llàgrimes d’emoció, alegria, esgotament, i un llarg etcètera de sentiments que se’m van anar barrejant durant aquest llarg viatge de tornada de la Ciutat Eterna.
El viatge s’ha fet dur i pesat, però amb aquestes companyies tot es fa més passatger. Cada cop que tancava els ulls somiava que l’acariciava, que la tenia amb mi, que era meva… però a cada frenada de l’autocar obria el ulls, mirava al meu voltant, i m’adonava que tot seguia sent com abans… ella no hi era, però la seguia sentint meva.
Al Camp Nou, potser em vaig adonar que res era el que semblava, que tot era més fàcil. Senzillament érem campions, havíem fet història, havíem tornat a casa, i que tot aniria tornant a la normalitat. Cadascú se n’aniria a casa seva, ella al seu nou piset proper al Camp Nou, i jo esperant poder tornar a viure uns dies tan especials…

Primer va ser París, ara Roma, i demà ves a saber… però signaria ara mateix que tots els dies, mesos, anys… fossin com aquests.

Fontana di Trevi
Anant cap a l'Olimpico di Roma
A dins de l'estadi, a punt de guanyar la 3a! Ja som Campions!!! perdó, TriCampions!!! :D

El Barça al món: Rotterdam (Holanda), O'Sheas Irish Pub

Per veure el Barça a la ciutat de Rotterdam, el millor que podeu fer és anar al O’Sheas Irish Pub amb web: www.osheas.nl. A la web hi podeu trobar la llista de retrasnmissions diàries… molt útil!!
Jo hi vaig anar a veure un Athletic C-Barça, i tot va anar genial. No us perdeu les Basket Chips!! Boníssimes i amb tot tipus de salsa!

O’Sheas Irish Pub
Lijnbaan 37
3012 Rotterdam
Països Baixos


Categories:Curiositats, Futbol Etiquetes: , , ,

Hleb, el misteriós regatejador bielorús

Des del seu fitxatge aquest noi no m’ha inspirat confiança. No sé per què, ni res, simplement desconfio que el valor pagat pel club (15 milions d’€) estigui en consonància al rendiment que pugui tenir.
De moment, l’hem vist poc o molt poc. A l’Arsenal, els pocs partits que el vaig veure, només en un em va cridar l’atenció; va ser la tornada dels quarts de final de la Champions League 2005/06 (la que va guanyar el Barça a París). Aquell partit Hleb va trencar tots els esquemes del Madrid, va jugar com mai, i va aconseguir, gràcies a un gol d’Henry, el passi a les semi-finals amb l’Arsenal.

Des de que és aquí l’únic que li he vist, és una tècnica de regat excel·lent. i poc més. I això em provoca molta por. De moment, la definició que li poso és clara: “Un regatejador sense res més”. Em fa la sensació que és capaç de regatejar atants defenses defenses com li posis davant, però que tan si arriba a la línia de fons (per centrar), com si es planta davant del porter (per rematar), no ho sabrà resoldre.

Espero equivocar-me i reconèixer-ho aquí mateix!

Categories:Futbol Etiquetes: , ,

Vergonya social!

Dissabte a la nit ho vaig engegar tot a la merda, i després me’n vaig haver de penedir. La meva histèria em va trair, però el que acabava de veure, m’havia posat el cor a 100, i ple d’indignació.

El derbi Espanyol-Barça em va superar, i em va posar de mala llet. Els brètols van tornar a fer acta de presència, i per si fos poc, amb permís de les autoritats. Com pot ser que, envoltats de mossos antidisturbis, una colla de tòtils siguin capaços de llençar bengales a l’afició rival?

Que les entressin a l’estadi ho veig factible. A tots els partits que he anat durant la meva vida (i en són molts), he pogut entrar el que he volgut, utilitzant una mínima picardia. I si jo aconsegueixo passar les ampolles d’aigua amb tap (cosa prohibida absolutament!), aquests són capaços d’entrar el que faci falta.
De qui és o de qui no és la culpa no ho sé… és molt difícil de dir, però segur que es podia haver fet millor. Però igual que es podia haver fet millor, també es podria buscar la unitat a l’hora d’assumir tots la seva part de culpa, la que sigui, però tots en tenen.

Però tornem al tema. Els brètols em van posar els nervis a flor de pell, però els jugadors del Barça em van acabar de crispar. No pot ser que celebrin els gols amb l’afició que l’acabi de fer ben grossa, no pot ser! I no em valen les excuses de que els jugadors al camp, no són conscients de “tot” el que passa a les grades, perquè els de la banqueta, o els que s’escalfaven si que en van ser conscients, i ho podien haver dit i/o evitat! A part, de que no es para un partit perquè sí, i els de la banqueta, o qui sigui ho podria haver comentat, si és que no ho van fer.

No pot ser que jugadors com Henry o Eto’o, facin el que van fer dissabte. Un, ha estat el gran promotor de la campanya contra la violència i el racisme a Europa, i l’altre, a Espanya. Fins i tot Eto’o, amenaçant de marxar d’un camp de futbol per crits racistes… doncs senyors Eto’o i Henry, dissabte era el moment de marxar del camp en desacord a una grada, que presumia de ser blaugrana, provocant la vergonya de la resta d’aficionats que sentim aquests mateixos colors o la mateixa passió pel futbol en general.
Només apuntaré que alguns jugadors de l’Espanyol, van anar a demanar als seus seguidors que no envaïssin el terreny de joc com va estar a punt de passar. Això, és el que jo considero implicació contra la violència i el racisme, això és el que marca un club, i del bàndol blaugrana, per “molt més que un club” que som, no ho vaig veure! Només vaig veure el president emprenyat defensant-se d’acusacions bastant lamentables i incongruents.

De l’àrbitre, no hi entraré en excés. Va ser un partit complicat, i potser no va estar tot l’encertat que podria haver-ho estat, però tampoc crec que influís en el resultat final, ja que si es va equivocar, ho va fer més o menys a parts iguals.

Bé, esperem que tot això no es torni a repetir. Que els brètols s’oblidin del futbol i es dediquin a conrear fems. Que els jugadors no tornin a posar la pota com van fer dissabte. Que els presidents no es posin tan impertinents l’un amb l’altre. Que els àrbitres, i la Federació Espanyola, d’una vegada per totes, professionalitzin l’arbitratge, i el millorin tan com puguin. I que, d’una vegada per totes,puguem gaudir del futbol sense violència ni violents.

Això no ha començat bé

Doncs si, pintava que havia de ser divertit, i ho va ser.
El Barça va tornar a donar hores i hores de conversa i de preocupacions a tots. Ho vau veure?
Quin desastre! Quina poca il·lusió que genera l’equip, i quina poca efectivitat que tenen (o tenim, depèn del moment, i de amb qui ho parlis).
Defensivament, el nou equip m’agrada força menys en jugades a pilota aturada, que som un flam i sempre ens superen, hi ha un tio sol, o el que sigui. Aquesta nova tàctica de defensar aquests centres en zona no funciona, ni pinta que ho farà en un futur. No pot ser que cada corner, cada centrada, ens posin en un compromís, i mes si a l’equip i juguen Puyol Márquez, Piqué, Keita, Henry, i fins i tot Toure, que son alts i que van molt i molt be de cap.
De fet, ofensivament, les jugades a pilota aturada es veuen molt treballades, bons moviments i bones intencions. I fins i tot ahir, Màrquez va fer un gol en gran jugada “teòricament” assajada. Però fins i tot en altres ocasions, tot i que no va sortir tan be, es va posar la port al cos del rival.
Però a part d’això, ofensivament som bastant inoperants. Sempre es vol entrar amb la pilota dins la porteria, i no s’acaba de xutar ni a la de tres. I els pocs xuts llunyans que es fan, pocs van a porteria. Vegi’s xuts de Messi, Iniesta, Keita, nu d’Henry que va parar el porter, i algun que em dec deixar.
Sembla que en Pep els hi ha dit que xutin i ells xuten, però també sembla que ho facin sense gaire sentit, m’explico, quants xuts van fer henry, Eto’o i Messi?
Messi, 2 o 3, però podia haver xutat 10 cops ell sol, però no li dona la gana. Com va dir Maradona, si a part de regatejar, la passes o xutes mes o menys ràpid, probablement encara seria mes bon jugador!
Eto’o mig xut, i malament. El camerunès esta lent, fallon, i amb una falta de velocitat molt important. Si abans era una gasela, ara es un simple ximpanzé corrent d’arbre en arbre.
I Henry, un xut al primer o segon toc (l’únic, a part del gol de Xavi, i un d’Iniesta en contraatac, k va xutar desviat), un de lluny que va posar en problemes al porter, per què estava mal posat, i poc mes. Aquest… encara pensa amb la filla…

Per cert, i seguim amb Etoo, era dels que volia que es quedes, però si ha de seguir igual, mes val que el venem al mercat d’hivern per 30 o 40 milions d’€, i ens busquem un bon davanter centre..
I relacionat amb aquest tema… que cony li passa al Pep amb Bojan¿?¿? I lo de Sylvinho¿? si l’entrenador no confia en cap dels 2 laterals esquerra a la segona setmana de lliga, anem molt i molt malament!

Bé… com ja veieu, ni il·lusió, ni res de res…
Potser no es tan greu com ho pinto, però de moment no ho veig gens clar…

Nota: Impressions després del partit entre el Barça i l’Sporting de Portugal jugat ahir al Camp Nou amb resultat final de 3-1 (Márquez, Eto’o i Xavi)

El Barça al món: Liverpool (Anglaterra), Cafe Sports England

Per veure el Barça a la ciutat de Liverpool, el millor que podeu fer és anar al Cafe Sports England amb web: www.cafesportsengland.com
És un pub anglès molt espaiós, destinat a veure esports amb taules amb TV individual, i una decoració plena de records i trofeus esportius. Jo hi vaig anar a veure un Espanyol-Barça, i tot va anar genial. Això sí, la cuina tanca d’hora!

Cafe Sports England
42-44 Stanley St
Liverpool L1
UK

Categories:Curiositats, Futbol Etiquetes: , , , ,

Per què no es multa als jugadors del Barça?

Fa dos dies es va conèixer la sanció que rebrien Robinho i Baptista per arribar tard del seu viatge a Brasil per jugar amb la seva selecció. Robinho, el petit faraó del Madrid, havia organitzat una festa on va convidar tota la Seleçao, i entre una cosa i altra, els dos jugadors es van presentar un dia més tard, del que el Madrid els havia permès.
Schuster, no s’ho va pensar, i ha multat els dos jugadors amb 15.000€ per cap per arribar tard. La “juerga” de Brasil ha quedat en un segon terme, ja que més o menys, els jugadors tenen certa llibertat en la seva vida privada. I més si el primer partit que juga l’emunyidís brasiler fa dos gols claus per la victòria, amb remuntada inclosa, sobre l’Olympiakos (4-2).

I ara ve la meva pregunta. Per quins set sous, al Barça no hi ha multes? Per què quan un jugador fa alguna “tonteria” no rep cap càstig? Per que Rijkaard confia tan en l’autogestió del vestuari?
Ronaldinho l’any passat es va passar un 50% dels dies d’entrenament tancat al gimnàs, i ningú va ser capaç de dir-li res. I clar, si veiessis que al cap de 2 mesos d’això, el jugador està realment en forma, se’l veu més musculós, o alguna cosa semblant, tots callaríem, però no és precisament el cas.
Sembla que al crack brasiler li ha marxat aquella il·lusió innata pel futbol. Ell no perd el somriure, i sempre i posa ganes. Però no sempre es pot viure del talent natural. Ell ha arribat on ha arribat a base d’esforç i de talent, i si descuida algun dels dos conceptes, ja no serà mai més el Gaúcho que tots esperem.
Però no voldria centrar-me només en el crack. Oleguer va arribar tard a un entrenament, per anar de Rallys. Una reunió i assumpte resolt.
Abans, i sempre ho recordaré, els jugadors que arribaven tard als entrenaments, que sortien massa de nit, o que feien alguna cosa fora del codi del vestidor, els hi queia una multa. I amb els diners de les multes se’n feia un pot pel sopar final de temporada de la plantilla.
Si ara es es el mateix, el senyor Laporta ja tindria mig estadi nou pagat… senyors del cost tècnic, senyors de la directiva, pensin-s’ho bé!