1957-Segle XXI – El Camp Nou canvia l’història

El Camp Nou (1957): el gran escenari

La infausta resolució del ‘cas Di Stéfano’ provoca el fitxatge del jugador argentí pel Real Madrid i la dimissió del president barcelonista, Enric Martí Carreto. El nou màxim dirigent del Club, Francesc Miró-Sans impulsa la construcció del Camp Nou, la inauguració del qual es fa el 24 de setembre del 1957. El nou estadi, que té una capacitat inicial de 90.000 espectadors, serveix de marc de les il·lusions d’un equip que acaba de guanyar la Copa del 1957 a l’estadi de Montjuïc i que té el suport de 49.000 socis. La conquesta de les Lligues 1958-59 i 1959-60 i les Copes de Fires 1957-1958 i 1959-60 es deu al segell del genial tècnic Helenio Herrera i a l’aportació de figures com Kocsis, Czibor, Evaristo, Kubala, Eulogio Martínez, Suárez, Villaverde, Olivella, Gensana, Segarra, Gràcia, Vergés i Tejada.
Aquesta constel·lació d’estrelles no té continuïtat a la dècada dels seixanta, un període de crisi esportiva (només es guanyen les Copes 1963 i 1968 i la Copa de Fires 1966) però alhora d’embranzida social: malgrat la sequera de títols, la identificació amb el FC Barcelona creix de manera superlativa en aquells anys, quan el ‘més que un club’ ja és una realitat: Per als socis, el Barça està per sobre de la cojuntura esportiva: l’adhesió als colors barcelonistes és la manera de defensar la identitat nacional catalana en una època dictatorial on tots els altres camins estan tallats.

Arriba Johan Cruyff

L’any 1971 el FC Barcelona conquereix la Copa i inaugura, a l’octubre, el Palau Blaugrana i la Pista de Gel. Dos anys després, el 1973, el fitxatge de l’holandès Johan Cruyff dóna lloc a la famosa ‘màquina de fer futbol’ (amb la davantera d’or que composen Rexach, Asensi, Cruyff, Sotil i Marcial) que guanya la Lliga 1973-74 amb una passejada militar. Així les coses, el Club, que amb 69.566 socis ja és l’entitat esportiva més poderosa del món, arriba al 75è Aniversari. Un dels artistes catalans més internacionals, Joan Miró, és l’autor del cartell commemoratiu d’aquesta important efemèride.

Comença l’etapa de Josep Lluís Núñez

Guanyada la Copa del 1978, el 6 de maig d’aquell any Josep Lluís Núñez accedeix a la presidència del Club amb un missatge de renovació. Des d’aleshores, el Club ha experimentat un creixement notable, amb un gran sanejament econòmic, una forta expansió social (augment considerable del número de socis i de Penyes), i patrimonial (inauguració del Miniestadi i successives remodelacions de l’Estadi), a la vegada que presenta un palmarès envejable.
Copa d’EuropaDins d’aquesta brillant trajectòria esportiva, cal destacar la Recopa del 1979, amb 30.000 barcelonistes desplaçats a la final de Basilea; la Lliga 1984-85, guanyada de forma aclaparadora sota les ordres del tècnic anglès Terry Venables; l’època del Dream Team (1990-94), amb Johan Cruyff com a entrenador, quan es guanyen quatre Lligues consecutives i la Copa d’Europa, el 20 de de maig del 1992, a Wembley; els tres títols guanyats (Recopa, Copa i Supercopa d’Espanya) pel ‘míster’ anglès Bobby Robson a la temporada 1996-97 i les dues Lligues consecutives (1997-98 i 1998-99) conquerides per Louis Van Gaal en la seva primera etapa al Club. Van Gaal, a més, assoleix el doblet l’any 1998 (Lliga i Copa) 39 anys després de l’últim aconseguit.
Les figures d’aquesta època recent han estat Migueli, Sánchez, Carrasco, Schuster, Urruti, Maradona, Zubizarreta, Lineker, Bakero, Begiristain, Amor, Koeman, Laudrup, Ferrer, Stòitxkov, Guardiola, Romario, Sergi, Abelardo, Ronaldo, Luis Enrique, Figo, Rivaldo, Kluivert, Puyol i Saviola.
La celebració del Centenari del Club (1999), que compta amb Antoni Tàpies com a autor del cartell oficial, constitueix una brillant efemèride que serveix de punt d’enllaç entre un passat gloriós i un present ple d’il·lusions. El 23 de juliol del 2000 Joan Gaspart accedeix a la presidència del Club. i s’obre una nova etapa al Club amb l’actual construcció de la Ciutat Esportiva Joan Gamper a Sant Joan Despí.

El Club del segle XXI: el balanç

Amb una dimensió social, cultural i esportiva cada cop més gran, actualment el FC Barcelona continua sent la societat esportiva més important del món. L’equip de futbol és l’únic del continent que ha estat present de forma ininterrompuda a les competicions europees des de la seva creació el 1955, ostenta la condició de rei de la Recopa amb quatre títols i és el Club que més vegades ha guanyat el Campionat de Copa, un total de 24. Les seves seccions (bàsquet, handbol, hoquei patins, atletisme, hoquei, hoquei gel, patinatge artístic, futbol sala, rugbi, beisbol, voleibol i futbol femení) han assolit nombrosos èxits estatals i internacionals.

Tornar