Passadís, errors i comiats

El Barça cada dia va a pitjor, i el partit d’ahir va ser tirant a penós. El que em sap més greu de tot, és que molt em temo, que diumenge no es farà l’homenatge que caldria fer-li al Rijkaard.
D’ahir es pot salvar l’inici del partit (fins i tot el passadís xD), fins el canvi de Gudjohnsen, i atribuint els 2 primers gols a cantades arbitrals que en altres temporades ens haguessin indignat, es podria dir que la primera part va ser mínimament digna. Alguns jugadors sembla que han tornat a agafar la forma, com Abidal, que després de 4 o 5 trucades al preparador físic de l’Olympique de Lió, torna a ser una màquina, i alguns, que s’ho fan tot sols, com Messi que sol fa més que els altres 9.
La resta infumable… el canvi suïcida de Guddy, va ser trist i desafortunat (marginant un jugador que mai s’ha amagat). El comportament de l’equip en general a la segona part pobre i indigne d’aquest club. L’actitud del senyor Henry (excepte a la jugada del gol) denunciable. La inoperància dels “nens” preocupant… espero que sigui una cosa psicològica provocada per una situació puntual, però ahir Bojan estava extremadament fallón, i Dos Santos… ai Dos Santos! quasi que el cedim, ja! Fins i tot, Xavi, Puyol i Valdés, semblaven superats pel moment.
4-1, a 18 punts, i amb un aire d’estar sotmesos a l’efecte xuclador d’un forat negre que no se sap on ens portarà.

I després (o abans, depèn de com es miri) el tema de’n Guardiola. La Junta, la torna a cagar (si amb aquesta paraula tan poc fina). Anuncia/filtra el relleu de Rijkaard per en Pep en mal moment, sense fer-ho del tot oficial, abans d’un partit importantíssim, fins i tot, pel propi Pep i per la seva futura vida d’entrenador del primer equip. I, en definitiva, torna a portar-se malament amb gent, amb persones, que han treballat i s’han esforçat per portar el Club al més alt. Rijkaard, i la gent dels cos tècnic que plegaran, han treballat (amb més o menys encert), durant cinc anys al màxim, i crec que ells mereixen un homenatge, un sentit homenatge de tots nosaltres, i puntualitzant, jo ho personificaria en Rijkaard.
La seva bondat, el seu to conciliador (a vegades excessiu), la seva gran protecció pels jugadors (cosa que crec imprescindible, en diferent mesura, però necessària), i un llarg etcètera, d’un home amb un caràcter que m’has fascinat. El seu futbol guanyador, ofensiu, poc tàctic, on es prima al talent, i on els esforços es fan a l’últim terç de camp, m’ha enlluernat.
Pot ser la seva lectura dels partits “online” (al moment) no ha estat la més encertada, però els resultats l’avalen, i el permetran entrar, amb lletres d’or, al llibre dels entrenadors més prolífics de la nostra entitat.

Per tot això i molt més, Gràcies Frank! Sempre et portarem al Cor!

PD: Per cert, espero que aquest proper diumenge, al darrer partit a l’Estadi se l’homenatgi com es mereix, per molt malament que ho hagin fet els jugadors a Madrid.

Apa, ja m'he quedat descansat!

Put.a merda, de put.a merda, del bacallà (que ni va jugar), de la toia gorda sense cinteta, del rollito primavera de celles gordes, dels dos negratas k corrien tan i ahir no sabien ni on eren, dels centrals k no s’anticipen ni a una palmera, i pu.ta merda el rizitos de oro, cap d’escombra i foses nasals com un volcà del 15!!!!!
Ojala es morin tots, i se’ls hi icendiin les cases i hagin d’anar a viure a les put.es suites de luxe d’algun hotel pijo al que m’agradaria estampar-hi alguna avioneta, només per veure si els hi puc trencar el turmell i es tiren mil anys de baixa, i hem de buscar substituts en un mercat d’hivern on el millor que podem comprar és una merd.a de pinya colada!
Els posava tots en uns grans megatzems a embolicar regals de nadal!!!

Ala, a cascar-la!

Per què no es multa als jugadors del Barça?

Fa dos dies es va conèixer la sanció que rebrien Robinho i Baptista per arribar tard del seu viatge a Brasil per jugar amb la seva selecció. Robinho, el petit faraó del Madrid, havia organitzat una festa on va convidar tota la Seleçao, i entre una cosa i altra, els dos jugadors es van presentar un dia més tard, del que el Madrid els havia permès.
Schuster, no s’ho va pensar, i ha multat els dos jugadors amb 15.000€ per cap per arribar tard. La “juerga” de Brasil ha quedat en un segon terme, ja que més o menys, els jugadors tenen certa llibertat en la seva vida privada. I més si el primer partit que juga l’emunyidís brasiler fa dos gols claus per la victòria, amb remuntada inclosa, sobre l’Olympiakos (4-2).

I ara ve la meva pregunta. Per quins set sous, al Barça no hi ha multes? Per què quan un jugador fa alguna “tonteria” no rep cap càstig? Per que Rijkaard confia tan en l’autogestió del vestuari?
Ronaldinho l’any passat es va passar un 50% dels dies d’entrenament tancat al gimnàs, i ningú va ser capaç de dir-li res. I clar, si veiessis que al cap de 2 mesos d’això, el jugador està realment en forma, se’l veu més musculós, o alguna cosa semblant, tots callaríem, però no és precisament el cas.
Sembla que al crack brasiler li ha marxat aquella il·lusió innata pel futbol. Ell no perd el somriure, i sempre i posa ganes. Però no sempre es pot viure del talent natural. Ell ha arribat on ha arribat a base d’esforç i de talent, i si descuida algun dels dos conceptes, ja no serà mai més el Gaúcho que tots esperem.
Però no voldria centrar-me només en el crack. Oleguer va arribar tard a un entrenament, per anar de Rallys. Una reunió i assumpte resolt.
Abans, i sempre ho recordaré, els jugadors que arribaven tard als entrenaments, que sortien massa de nit, o que feien alguna cosa fora del codi del vestidor, els hi queia una multa. I amb els diners de les multes se’n feia un pot pel sopar final de temporada de la plantilla.
Si ara es es el mateix, el senyor Laporta ja tindria mig estadi nou pagat… senyors del cost tècnic, senyors de la directiva, pensin-s’ho bé!